museu del rock: diari d'un crític fracassat: lo que más me gustó de 2012 (4)

$museu del rock: diari d'un crític fracassat$

29/12/12

El Gran Manel, marcando las distancias.

ÁLBUMES NACIONALES

El Gran Manel – El Gran Manel

miquel botella: barcelona, catalunya; “ten years old I heard the whistle of a north bound train”, canta Jesse Dayton en una de les seves composicions. als 10 anys jo no vaig escoltar cap tren, o el que és el mateix, mai vaig tenir clar què volia ser de gran: ni bomber, ni advocat ni metge. això sí, m'apassionava el cinema i quan va arribar el moment d'anar a la universitat, em vaig decidir pel periodisme perquè, en aquella època (parlo del segle passat), era l'única carrera on es fregava alguna assignatura relacionada amb el setè art. a més, donada la meva facilitat per a l'escriptura semblava lògic que acabés en aquesta facultat. no caic bé a tothom, però sí als qui busquen una persona fora del comú que no encaixi en les convencions socials. museu del rock és una exposició d'articles sobre música, però també sobre qualsevol altre tema que em preocupi. El punt de partida és fer un repàs a les meves experiències en el periodisme musical, per demostrar que hi ha molt més que allò de “sexe, drogues i rock & roll”, i que la realitat és més dura del què sembla. En aquest museu virtual vull compartir amb tots les meves idees i els meus coneixements, una cosa que no té preu. Que ho gaudiu.

Amb la tecnologia de Blogger.