l'extraordinària interpretació de la doctora Rupa

Si Woody Allen es fixés més en la música que es fa en el seu país, potser no hagués recorregut a Giulia i Els Tellarini per a les cançons de la seva esperada pel·lícula Vicky Cristina Barcelona. Sobretot, si conegués al grup de San Francisco Rupa & The April Fishes.

En el seu debut eXtraOrdinary rendition (Cumbancha, 2008), la banda reflecteix la complexa identitat de la seva líder Rupa Marya, una cantant i metgessa d'origen hindú nascuda als Estats Units però criada a Aix-En-Provence que interpreta en francès, castellà, hindi i anglès.

Amb una formació acústica (guitarra, contrabaix, cello, acordió, percussió i trompeta), els April Fishes barregen chanson de denominació parisenca, tango, jazz manouche, ritmes hindis, picades d'ullet espanyoles i metalls balcànics, i aconsegueixen grans cançons com Maintenant, Poder, C'est Pas d'L'amour, Une Americaine à Paris o Les Abeilles. El resultat: un so festiu, ballable i en ocasions embogit que dóna la raó a qui va dir que, si el grup fora una pel·lícula, seria un encreuament d’Amélie i Mujeres al borde de un ataque de nervios.

Si voleu descobrir Rupa & The April Fishes abans que ningú, aquesta nit, a partir de les 22.30, els podeu veure a la sala Sidecar de Barcelona.

De moment, aquí els teniu amb la cançó Une Americaine à Paris:

enamorat del rock & roll com Will Hoge

Ara, la gent accepta com una cosa normal que els artistes es fabriquin directament en programes de televisió, i surtin a conquistar el món sense gairebé rodatge. Abans, per a ser considerats com a tals, havien de suar la samarreta recorrent locals de mala mort sense parar davant de tot tipus de públics. Will Hoge pertany, és clar, a la segona categoria, la dels que trepitja més de 200 escenaris a l'any. "Estic enamorat del rock & roll", reconeix el cantautor, establert a Nashville.

Comparat a Bruce Springsteen i Tom Petty, Hoge va començar la seva carrera en un grup al costat de Dan Baird (Georgia Satellites), i ha telonejat a the Black Crowes, North Mississippi AllStars i Drive-By Truckers. En el seu quart àlbum Draw The Curtains, produït per Ken Coomer (ex bateria d’Uncle Tupelo i Wilco) i Charlie Brocco, Hoge ens ofereix el millor que sap fer: pots anomenar-ho rock & roll, però amb parades en el country, el soul, el gospel i el rhythm & blues.

Hoge té un talent especial per a fer seves les influències dels més grans: Springsteen en l'enèrgic These Were The Days, l'Elvis Costello més ianqui en el rotund Sex, Lies & Money, Van Morrison en el lluminós Midnight Parade, Bob Dylan a When I Can Afford to Lose, Steve Earle a Dirty Little War, o The Band en l’apoteòsica Washed by the Water. El cantant se’n surt especialment en les balades, ja siguin soul com Silver or Gold, folk com I’m Sorry Now, o country com The Highway's Home.

Will Hoge és un d'aquests artistes maleïts, ignorat pels mitjans de comunicació comercials, que mereix ser descobert d'una vegada per sempre.

I precisament aquesta nit en teniu l’oportunitat, ja que Hoge presenta el disc Draw The Curtains a la sala Sidecar de Barcelona, a partir de les deu de la nit, i al mòdic preu (si ho compareu amb el concert de Tom Waits, és clar) de 10 euros.

I si no esteu prou convençuts, aquí teniu un recent vídeo de Will, gravat en directe a la sala The Loft d’Atlanta el passat 28 de març, amb la cançó Sweet Magdeline: