Hoy domingo, 23 de septiembre, empieza en Estados Unidos la
emisión de la tercera temporada de Treme. Como un servidor considera que no es
una serie suficientemente valorada en nuestro país, os recuerdo que en museu
del rock, en octubre de 2011, le dedicamos la atención que se merece con el
informe más completo que se ha podido escribir en estos lares, dividido en seis
interesantes entregas:
1.Going Back To New Orleans: una introducción a la serie,
basada en mi viaje a la ciudad de Louisiana.
2.Ain’t Go No Home: el desastre del Katrina como fuente de
inspiración para obras literarias y documentales.
3.My Darlin’ New Orleans: un repaso a otras series
ambientadas en la ciudad (The Big Easy, K-Ville), génesis y comparativa de las
dos primeras temporadas de Treme y su influencia en nuevos documentales.
5.Let The Good Times Roll: el papel de la música como un
protagonista más de la trama, con una entrevista exclusiva al supervisor
musical de la serie, Blake Leyh.
6.Tell It Like It Is: un recorrido por la red en busca de
webs, blogs y podcasts centrados en Treme.
Por cierto, por si alguien no se había dado cuenta, todos
los capítulos de Treme toman sus títulos de canciones emblemáticas de Nueva
Orleans. Lo mismo ocurre en las seis entregas de museu del rock, con la
particularidad, además, de que al final de cada post se puede escuchar la
canción.
Y a lo largo del día, lo mejor: una macro playlist con la mayoría de canciones que han sonado en las dos primeras temporadas de Treme. ¿Te lo vas a perder?
Des que era petit, sempre recordo l’època de la setmana santa per una cosa: com n’era, d’avorrida, la programació televisiva. Perquè a part de les diferents retransmissions de misses, processons, triduos sacros o com es diguin, la tragèdia s’agreujava amb la projecció de pel·lícules bíbliques o de l’època dels romans. Així, eren clàssics títols com La túnica sagrada, Ben-Hur, Los diez mandamientos, Jesús de Nazaret i vint-i-cinc més de temàtica semblant.
És clar, això passava quan només hi havia dos canals: el primer i l’UHF. Però l’arribada de les cadenes privades no va canviar la situació, sinó que la va multiplicar, afegint a més a l’esmentada llista de pel·lícules un seguit de minisèries sobre Jesús, la verge, o qualsevol altre personatge bíblic. Aquesta obsessió religiosa arriba fins el punt que divendres sant el Canal + no emet la seva esperada peli porno de la matinada... i això sí que és imperdonable!
Per això, aquesta és una bona època per veure coses alternatives. Una bona recomanació és la sèrie que, condensada en tres dies, ofereix Cuatro avui, demà i dissabte. Es tracta de la segona temporada de l’excel·lent Roma, una coproducció de la nord-americana HBO (sí, la mateixa de The Sopranos, Big Love o Sex and The City), de la BBC i de la RAI.
I algú em preguntarà: però no deies que les pel·lícules i sèries de romans són un clàssic de la setmana santa? Sí, però és que Roma és especial: primer, perquè no tracta de religió, i segon, perquè compta amb generoses dosis de sexe i violència, intrigues polítiques, precedents de la màfia, i un gran guió que barreja personatges històrics (Cèsar August, Marc Antoni, Cleopatra) amb altres inventats, en una hàbil combinació de les vides dels personatges il·lustres i les de la gent més quotidiana.
Sense comptar, és clar, amb un gran elenc d’actors, i una ambientació impecable. Que potser es pren algunes llicències històriques? Bé, això es pot perdonar. La nota negativa la van posar els italians, que un cop més van donar la nota, i van emetre una versió molt censurada de la sèrie, perquè la trobaven massa forta pel seu gust... sense comentaris...
Per cert, jo no veuré Roma a Cuatro perquè em vaig avançar, i la vaig comprar en DVD fa setmanes. Només us puc dir que és totalment addictiva, i que deixa la sempre tan lloada Yo Claudio com Els Pastorets fet per un grup d’aficionats. Llàstima que només hagi durat dues temporades. Pel que sembla, resultava massa cara... i a més, gran part dels enormes estudis de Cinecittà on es rodava es van cremar poc després de rodar la segona temporada. El que sí sembla que es prepara és una pel·lícula per al cinema.
I per que us acabeu d’animar, aquí teniu un muntatge amb algunes de les escenes clau de la segona temporada de Roma, amb el fons sonor d’A Perfect Circle i la seva versió del conegut Imagine.
