Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris russian red. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris russian red. Mostrar tots els missatges

27/1/13

Tarantino, un DJ de película (y 5)

EPÍLOGO: DISCOGRAFÍA ESENCIAL 

Bandas sonoras: 

“Reservoir Dogs” (MCA, 1992)
“Pulp Fiction” (MCA, 1994)
“Four Rooms” (Elektra-Asylum, 1995)
“From Dusk Till Dawn” (Sony, 1996)


“Jackie Brown” (Maverick-A Band Apart, 1997)
“Pulp Fiction (MCA Collectors Edition)” (MCA, 2002) Edición especial con dos CDs, uno con la banda sonora original y el otro con una entrevista con el director sobre la música, además de cuatro temas que quedaron fuera: “Since I First Met You” de The Robins, “Rumble” de Link Wray, “Strawberry Letter #23” de Brothers Johnson y “Out Of Limits” de The Marketts.
“Kill Bill Vol. 1” (Maverick-A Band Apart, 2003)
“Kill Bill Vol. 2” (Maverick-A Band Apart, 2004)

“Death Proof” (Maverick-Warner, 2007)
“Planet Terror” (Varèse Sarabande, 2007)
“Inglourious Basterds” (Maverick-Warner, 2009)
“Django Unchained” (Universal Republic, 2012) 

Recopilaciones:


“The Tarantino Connection” (Hip-O, 1997) Recopilación de temas de diversas de sus bandas sonoras.
“The Tarantino Experience. The Ultimate Tribute To Quentin Tarantino” (Music Brokers, 2008) Doble CD con algunos temas incluidos en las bandas sonoras oficiales, y otros no (de ahí lo de “música inspirada en sus filmes”). Seguiría con dos volúmenes más.
“The Tarantino Experience Take II. The Ultimate Tribute To Quentin Tarantino” (Music Brokers, 2009)
“The Tarantino Experience Take III. The Ultimate Tribute To Quentin Tarantino” (Music Brokers, 2011)

Curiosidades: 

“Ennio Morricone. Quentin Tarantino Movies” (Kind Of Blue, 2010) Una recopilación de doce temas del legendario compositor italiano empleados en “Kill Bill Vol. 2”, “Death Proof” y “Malditos bastardos”, cinco de los cuales aparecieron en las películas pero no se incluyeron en los discos de las bandas sonoras. Se grabó en 2010 con los músicos y cantantes habituales de Morricone, sin usar métodos digitales para reproducir así la atmósfera de los soundtracks originales.
“Sing Quentin” (Raucous, 2011) El cuarteto escocés de rockabilly Union Avenue, fascinado por Johnny Cash, interpreta varios de los temas incluidos en la filmografía de Tarantino, de “Bang Bang” a “Little Green Bag”, como si los interpretara El Hombre de Negro con su peculiar estilo chick-a-boom.
“Blood-Spattered Bluegrass. A Tribute To The Films Of Quentin Tarantino” (CMH, 2011) Una colección de versiones en clave bluegrass.
“Tarantino Tribute” (Guitar Junkie, 2011) Un EP de cuatro temas del grupo alemán Boygroup Killers & Killergirls; incluye “Tarantino Twist”.
“CultFiction. Music From The Films Of Quentin Tarantino” (TV Music, 2011) Varios artistas desconocidos, como Pulp No Pulp, Tarantino Rodrigues y Uma Juma, recrean la música de los filmes de Tarantino.
“For The Record: Tarantino” (LML Music, 2012) Una rareza: la banda sonora original del espectáculo teatral basado en las películas del director, con el elenco interpretando una treintena de versiones de las canciones más populares utilizadas en “Reservoir Dogs”, “Pulp Fiction”, “Kill Bill”, “Jackie Brown”, “Death Proof” y “Malditos bastardos”.

 

Como nota curiosa, también hay que destacar que el trío de hip hop Fun Lovin Criminals usó fragmentos de diálogos de “Reservoir Dogs” y “Pulp Fiction” en el tema “Scooby Snacks” del álbum “Come Find Yourself” (Capitol, 1996); que el grupo de punk SNFU dedicó al director la canción “Quentin Tarantino Can't Act!” en el disco “The Ping Pong EP” (Alternative Tentacles, 2000); y que hasta Russian Red tiene una canción titulada “Tarantino”.

10/6/09

la dolça Anni o les coses que voldries escoltar

La culpa és de Chuck Berry? No hi ha proves fefaents per a afirmar que Ana López s'hagi basat en el cèlebre Johnny B. Goode per a adoptar el seu nom artístic: el seu àlies és més aviat una descripció de la seva persona, Anni B Sweet, la dolça Anni en la seva faceta de cantautora. Start Restart Undo, el seu esperat debut després de les mels del triomf a internet, la situa en primera línia del grup de noies-sensibles-anglòfiles sorgides darrera de Russian Red. Les armes al seu favor: la seva veu, la seva dicció, les seves tornades perfectes i el seu punt naíf.

Iniciar, reiniciar, desfer: qui no ha imaginat en alguna ocasió poder controlar la seva vida com si teclegés les funcions d'un ordinador. Iniciar una relació, desfer errors, tallar records, enganxar emocions, guardar bons moments… el somni de Jim Carrey a ¡Olvídate de mí! (Michel Gondry, 2004). Sentiments, la base de les cançons d’Anni, en ocasions ofegats pel dolor -"and it hurts, yes it hurts, just like a needle down my throat, when I try, I try to express myself, but you just don’t, you just don’t understand" (Song Of Pain)- o per l'absència –"tan lejos estabas que enviaste un reflejo de ti" (Tumbado en mi moqueta azul, la única cançó en castellà)-.

Són les paraules que desitjaries escoltar en boca d'aquella persona que tant t'importa, i que la malaguenya et murmura com si te les digués a tu, embolicades en folk-pop deliciós (Motorway), aires afrancesats (extraordinari La La La), jazz-pop (Second Hand), evocacions del country lànguid de Lambchop (Lets Have A Picnic) i del caràcter juganer de Neko Case (To Roll Like A Ball) i exercicis lleugerament “transgressors” (la base rítmica trencada i les onomatopeies de les vocals d’Oh I Oh Oh I).

A tots els solitaris del món, Anni ens proporciona un placebo que, durant uns minuts, ens submergeix en la il·lusió de ser estimats i posar-nos en la pell de Jean-Paul Belmondo adorat (encara que després traït) per Jean Seberg.

ANNI B SWEET - MOTORWAY