25/10/09

tornen els barbuts: Megafaun i el seu... folk?

Tots aquells qui van creure que el debut de Bon Iver era insuperable (jo mateix), haurien de claudicar davant l'evidència: Joe Westerlund i els germans Brad i Phil Cook, els seus ex companys en el grup DeYarmond Edison, han arribat encara més lluny amb el seu segon àlbum com a Megafaun, Gather, Form & Fly. Com? Ni més ni menys que reinventant la tradició del folk nord-americà en introduir elements aliens: segons les seves pròpies paraules, del free jazz a l'electrònica dissonant dels anys cinquanta, de la música concreta als ritmes africans i cubans, per a crear el que anomenen la seva "pròpia tradició folk".

Megafaun basen el seu treball en la improvisació, i per això, més que una simple col·lecció de cançons, el seu àlbum és una successió d'estampes sonores en les quals la part instrumental predomina sobre unes veus que, això sí, quan apareixen, evoquen les harmonies a l’estil de Crosby, Stills & Nash.

I és que al costat de la bella ortodòxia de temes de country-folk més o menys convencionals com el lluminós The Fade, Worried Mind, The Longest Day (amb ocellets finals), el tel·lúric i tribal càntic dels Apalaches The Process, l'arrossegat Solid Ground (submergit en el country-blues pantanós amb la seva poderosa harmònica) i fins i tot Kaufman's Ballad (la història del road manager que va robar el cos de Gram Parsons), el trio sorprèn quan recorre a altres fonts, més enllà del banjo protagonista en gran part dels corts.

Així, a Darkest Hour pinten un paisatge barrejant diversos tipus de líquids (pluja, una pixarada?, una gota malaia, unes ones) amb ritmes repetitius, cants d'ocell, distorsions i càntics a capella; en el joiós Columns les elaborades percussions, gairebé africanes, i les harmonies vocals s’aturen bruscament per a donar pas a sorolls; i a Guns repeteixen la jugada en envair de drones un agradable folk-pop. En definitiva, res a veure amb Bon Iver: solament s'acosten a ell en la balada a ritme de cançó de bressol de Tides… i para de comptar.

Una oda a la mort, l'amor, la història musical, la tradició, la melodia i l'experimentació: així descriuen el seu treball Megafaun. Més enllà de qualificatius, si hi ha alguna cosa clara és que Gather, Form & Fly és un dels millors àlbums de 2009… tot i que potser no sortirà a cap de les llistes que ens envairan en els propers mesos.

Aquí tenim Megafaun reunits amb el seu antic col·lega Bon Iver interpretant Worried Mind a The Fillmore:


I aquí amb el tema The Fade, en directe a la ràdio:


1 comentari:

pratinsky ha dit...

thumbs up!!!
tan simples i tan complexes, la versió del NY sembla de escola primaria, però li dona una altra vida.