4/8/09

el mar de llàgrimes d'Eilen Jewell

Els qui vam descobrir Eilen Jewell amb el seu anterior treball Letters From Sinners & Strangers (2007), vam quedar complaguts i gratament sorpresos per l'aparició d'una nova veu en l'escena de l'americana, arrelada en els sons més vintage del country i el folk.

Ara resulta que ella mateixa reconeix que amb Sea Of Tears -el seu quart àlbum si considerem com a tals els autoproduïts Nowhere In No Time (2005) i Boundary County (2006)-, ha recuperat una part de les seves influències que encara no havia mostrat. I per això va i cita a Elvis Presley, Buddy Holly, The Animals, The Kinks, el rhythm’n’blues, el garage rock, el blues de Chicago i el rockabilly. Déu n'hi do.

I per a què portar-li la contrària? En general, en el nou disc de la cantautora d’Idaho destaca més l'esperit del rock’n’roll primitiu, quan era sinònim de sensualitat i escàndol, abans que el Presley post-mili ho convertís en un xiclet mastegable per a tots els públics i The Beatles l’escopissin.

Com a mostra, el tema titular, Final Hour i la versió del Shakin' All Over de Johnny Kidd & The Pirates. I parlant d'adaptacions, Eilen s'atreveix amb Loretta Lynn (The Darkest Day) i fins a amb els Them de Van Morrison (I'm Gonna Dress In Black).

Però com diuen en castellà, "la cabra tira al monte", i és inevitable que Eilen ens acariciï amb la seva veu en cançons pròpies que demanen a crits l'etiqueta de clàssics com la tremenda balada Fading Memory i el country Nowhere In No Time. Sí, aquesta classe de material per a acabar submergit en un mar de llàgrimes, com diu el títol de l’álbum.

I per cert, els qui vulguin gaudir del talent d’Eilen Jewell en directe en tindran l’oportunitat després de l’estiu, ja que actuarà les següents dates:

29 de setembre a La 2 de l’Apolo (Barcelona)
1 d’octubre a El Sol (Madrid)
2 d’octubre a la sala Acapulco (Gijón)
3 d’octubre a la sala Azkena (Bilbao)

I mentre esperem aquests concerts, aquí teniu Eilen en directe. Primer, amb el tema que dóna títol al nou disc, Sea Of Tears.



I aquí, amb la versió de The Darkest Day de Loretta Lynn.



4 comentaris:

ha dit...

hola yo soy una de esas que quedaron prendadas con Eilen. Lo del Apolo será de agradecer, sin duda. Por suerte fracasaste como crítico, así se te puede leer en un medio más libre como éste. (¿Soy un poco ingenua? ¿Dan ganas de pegarme?)Saludos.

miquel botella ha dit...

no, no dan ganas de pegarte ni eres ingenua.

gracias

Comtessa d´Angeville ha dit...

Estic amb el primer comentari, i si tot em quadra hi ha prou possibilitats d'estar per Barcelona cap a finals de setembre així que espere no perdre-me-la!

tomeu gomila ha dit...

hola miquel,
l´any passat vam tenir l´eileen per mallorca.
a part de fer un molt bon concert, tos quatre són persones encantadores.
segur que disfrutareu molt.
salut!