el mar de llàgrimes d'Eilen Jewell

Els qui vam descobrir Eilen Jewell amb el seu anterior treball Letters From Sinners & Strangers (2007), vam quedar complaguts i gratament sorpresos per l'aparició d'una nova veu en l'escena de l'americana, arrelada en els sons més vintage del country i el folk.

Ara resulta que ella mateixa reconeix que amb Sea Of Tears -el seu quart àlbum si considerem com a tals els autoproduïts Nowhere In No Time (2005) i Boundary County (2006)-, ha recuperat una part de les seves influències que encara no havia mostrat. I per això va i cita a Elvis Presley, Buddy Holly, The Animals, The Kinks, el rhythm’n’blues, el garage rock, el blues de Chicago i el rockabilly. Déu n'hi do.

I per a què portar-li la contrària? En general, en el nou disc de la cantautora d’Idaho destaca més l'esperit del rock’n’roll primitiu, quan era sinònim de sensualitat i escàndol, abans que el Presley post-mili ho convertís en un xiclet mastegable per a tots els públics i The Beatles l’escopissin.

Com a mostra, el tema titular, Final Hour i la versió del Shakin' All Over de Johnny Kidd & The Pirates. I parlant d'adaptacions, Eilen s'atreveix amb Loretta Lynn (The Darkest Day) i fins a amb els Them de Van Morrison (I'm Gonna Dress In Black).

Però com diuen en castellà, "la cabra tira al monte", i és inevitable que Eilen ens acariciï amb la seva veu en cançons pròpies que demanen a crits l'etiqueta de clàssics com la tremenda balada Fading Memory i el country Nowhere In No Time. Sí, aquesta classe de material per a acabar submergit en un mar de llàgrimes, com diu el títol de l’álbum.

I per cert, els qui vulguin gaudir del talent d’Eilen Jewell en directe en tindran l’oportunitat després de l’estiu, ja que actuarà les següents dates:

29 de setembre a La 2 de l’Apolo (Barcelona)
1 d’octubre a El Sol (Madrid)
2 d’octubre a la sala Acapulco (Gijón)
3 d’octubre a la sala Azkena (Bilbao)

I mentre esperem aquests concerts, aquí teniu Eilen en directe. Primer, amb el tema que dóna títol al nou disc, Sea Of Tears.

I aquí, amb la versió de The Darkest Day de Loretta Lynn.