plorem però també ballem amb la Dayna

Consens generalitzat: Dayna Kurtz és una compositora i intèrpret sense parangó, i cançons com Love Gets In The Way posseeixen una bellesa irrefutable, difícil de superar. Però els qui seguim de prop la carrera de la nord-americana començàvem a preocupar-nos pel seu encasellament en una fórmula –l'autora de balades grandioses– que li impedia lluir el seu talent en tota la seva extensió.

I de sobte, apareix American Standard i callem la boca… per a obrir-la d'admiració. Més enèrgica que mai, amb una habilitat instrumental fins ara desconeguda (destra amb el banjo, la guitarra i la lap steel), Dayna ens ofereix sens dubte una col·lecció d'estàndards americans, en el seu treball més variat estilísticament.

Abans de res, molta calma: en l'àlbum estan aquestes balades que ens posen la pell de gallina i ens converteixen en marionetes controlades pels sentiments, des de la joia de la corona Are You Dancing With Her Tonight? –amb picades d'ullet a l'I’m Sorry de Brenda Lee– fins a les versions del Here Comes A Regular de Paul Westerberg (The Replacements) –amb Keren Ann– i del Don’t Go Down d’Elliott Smith, passant pel vals bluegrass d’Invocation.

I quan un ja està amb les barreres emocionals per terra, arriba Dayna i t'aixeca l'ànim amb el rockabilly més retro –Good In '62, amb guitarres espectaculars–, el rock’n’roll més intimidant –Billboards For Jesus i el Lou Lou Knows de Slim Willet–, el honky tonk-blues més seductor –Hanging Around My Boy, amb el veterà de Sun Records Sonny Burgess– i la cercavila més exuberant i optimista –Election Day, amb els metalls de The New Orleans Nightcrawlers–.

Gravat a New Jersey, Memphis i New Orleans, American Standard suposa un cop d'aire fresc en la brillant trajectòria de Dayna Kurtz qui, per fi, es despentina i aparca (una mica) la seva fama de crooner crepuscular.

Aquí la teniu amb el Don't Go Down d'Elliott Smith en una gravació al Take Root Festival de Groningen (Holanda) l'octubre passat: