ja estic a la llista!!!

Sóc un més dels seus 10825 amics (en el moment d’escriure això) a la seva pàgina a MySpace, però finalment, després de diversos intents, ho he aconseguit: estic a la llista de Diablo Cody.

I em preguntareu: i això té molta importància? Bé, per a ella, no crec, sóc un més dels pesats que l’han coneguda a partir del seu guió de Juno i que li ha demanat afegir-se a la seva llista d’amics. Segur que rep desenes de sol·licituds d’aquest tipus diàriament, i les accepta de forma automàtica.

Però per a mi sí és important: de moment, ja l’he col·locada la primera a la llista dels amics destacats en el meu MySpace, al costat de Kahlo, Sheena, Suicide Girls, MissTrixiB, Irenella, Vinila von Bismark, Congrio i altres noies perilloses d’aquestes que m’agraden tant. Però no em faig il·lusions: sé que probablement Diablo no m’escriurà mai, ni la coneixeré, però bé...

Posats a imaginar, ara podria fer un estudi d’aquells de coincidències amb la parella: per això, em fixaré amb el que ella destaca com els seus interessos generals, i marcaré en negreta aquells amb els quals coincideixo:

"Escriure, veure pel·lícules, fer pel·lícules, beure, la fornicació, les violacions del codi de vestir, les muntanyes russes, el karaoke, les coses aterridores, les novel·les gràfiques, els viatges espontanis, les aventures urbanes, Los Angeles, la cultura de Sunset Strip/Canyon, les mitges de reixa, els chihuahuas, muntar en la meva bicicleta rosa pel veïnat, els bars de mala reputació, el delineador d’ulls, el porno, les confessions, els concursos de cultura popular, els dispensadors de caramels Pez, Ellen Page, el sushi, les groupies, l’Americana, Jesús, els caramels estranys, la indústria del sexe, les mans dels nois".

A veure: són 18 coincidències d’un total de 31, el que suposa un 58,06%. No està pas malament. Només unes matisacions: a mi també m’agradaria fer pel·lícules, però no ho he fet mai, i suposo que si visités Los Angeles i Sunset Strip, també m’encantarien, amb la qual cosa la llista pujaria a 21 coincidències, un 67,74%. Més observacions: evidentment, les mitges de reixa m’agraden quan les porten les noies. I un altre motiu per l’esperança: Diablo diu que li agraden les mans dels nois, la part del meu cos de la qual estic més orgullós.

Per cert, fa temps vaig comentar que en el seu perfil a MySpace Diablo havia posat "masturbadora" com a professió. Ara ho ha canviat per cocksucker (xucla polles). Anem millorant.

Una última cosa: he estat buscant fotos de Diablo per il·lustrar aquest post, i n’he trobat de tres tipus: les corresponents a cerimònies de premis (on surt vestida de gala, a la seva manera), les més casuals i d’estar per casa, i fins i tot algunes en topless i lleugera de roba. És curiós, però les que més em posen són les d’estar per casa (com la de l'esquerra), perquè és quan la veig com la noia accessible que m’agradaria tenir al meu costat... i tremendament sensual, és clar! I per què serà que amb la seva cara de mala llet inclosa, em segueix recordant l'argentina Myriam?

la vella excusa d'ensenyar la col·lecció de discos

Aquesta tarda he convidat l’Enid, la protagonista de Ghost World, el còmic de Daniel Clowes, perquè vingués a casa a veure la meva col·lecció de discos.

Com es pot apreciar (pel CD de Taj Mahal de fons), ha demostrat un especial interès pels discos de blues, mentre jo em fixava en altres parts més interessants de la seva anatomia.

Al final, l’Enid se n'ha adonat, s'ha posat la seva màscara de bondage, ha tret la seva pistola de raigs i m'ha convertit en cendres. És el que té ficar-se amb una noia intel·ligent: no pots mirar-la com un objecte sexual. Lliçó apresa.

Bromes a part, em va encantar Ghost World, la pel·lícula de Terry Zwigoff basada en el còmic de Clowes. Em vaig enamorar d’Enid, interpretada per la meravellosa Thora Birch. D’acord, ja sé que això potser és corrupció de menors... Què hi farem! Sempre he defensat que en un home, el principal senyal que es fa gran no és l’alopècia ni la corba de la felicitat, no... és que es fixa més en les jovenetes. En el meu cas el canvi va ser brusc, jo que sempre havia estat en els braços de la dona madura, i ara... condemnat a ser esclau de les lolitas com un Humbert Humbert qualsevol...

Seguim: no només em vaig enamorar d’Enid, sinó que també em vaig identificar amb ella, per no parlar de Seymour, el personatge interpretat per Steve Buscemi, el col·leccionista de discos freak que, no ens enganyem, també va al que va.

I clar, no puc oblidar que en aquesta pel·lícula vaig descobrir a la tremenda Scarlet Johansson. Sí, l'havia vist de nena a El hombre que susurraba a los caballos, però la seva eclosió com a adolescent de veu aiguardentosa i cos d'infart a Ghost World és senzillament impressionant, encara que el seu personatge - Rebecca Doppelmeyer, l'amiga íntima de la protagonista - és una mica borde, si el comparem és clar amb el de l'Enid.

Per cert, que ara que vaig veure Juno, el caràcter de la noia protagonista em va recordar força al de l’Enid, encara que aquesta darrera potser té una visió més negativa de les coses.

Pels qui no heu tingut l’oportunitat de veure Ghost World (encara que està editada en DVD), aquí en teniu el tràiler:

no hi ha noies com la Juno, però sí com la Diablo!

Finalment, ahir vaig anar a veure Juno amb la meva amiga Myriam, una d’aquelles noies amb ulleres que tant m’agraden. Llàstima que no tingui cap tatuatge, perquè llavors ja entraria en el perfil de suicide girl que encara m’agrada més... Però té el caràcter, el carisma, la personalitat i, sobre tot, la sensualitat per convertir-se en una d’elles...

Bé, millor deixem el tema. Tornant a Juno, penso que és una pel·lícula força bona, amb la que passes una estona agradable. Només li trobo una pega: m’encanta el personatge protagonista (interpretat per Ellen Page), però no hi ha noies de 16 anys que parlin com ella i siguin tan genials com ella. I malgrat que el comentari pugui semblar masclista, crec que a la vida real no et trobes dones així ni als 16, ni als 25, ni als 40... Bé, sempre hi ha excepcions, com l’abans citada Myriam, però malauradament acostumen a estar fora del meu abast.

Evidentment, la riquesa del personatge de Juno prové del magnífic guió escrit per Diablo Cody, una noia que em té fascinat per diferents motius:

1. El nom és sensacional, sigui un pseudònim o no (ho és, en realitat es diu Brook Busey). Però només imaginar-me estar amb ella i dir-li a cau d’orella coses com “Diablo, em poses com una moto”, ja m’excito.

2. El seu aspecte també és sensacional, és una suicide girl en tota regla: tatuatges, barreja de força i innocència (com una Amélie perversa i juganera)...

3. En el seu currículum, hi ha la seva experiència en el món del strip-tease, el peep show i els serveis sexuals telefònics, el que encara li dona més punts. Moltes d’aquestes activitats les va reflectir en el seu blog The Pussy Ranch (el ranxo del cony), i en el llibre autobiogràfic Candy Girl, a year in the life of an unlikely stripper. En aquesta pàgina podeu trobar arxivat el seu blog durant el període 2003-2004, en aquesta altra durant el període 2005-2007, i en aquesta, el que manté actualment.

4. I finalment, Diablo és guionista. Això pot semblar irrellevant per a la majoria de persones, però per a mi no. Hi ha dues professions que m’exciten especialment en una dona: la de guitarrista, i la d’escriptora o guionista.

Per cert, entre els projectes de Diablo hi ha una pel·lícula amb un argument que promet: es diu Jennifer’s Body, i va sobre noies caníbals que es mengen els seus companys.

Ah, i si li doneu un cop d’ull a la pàgina de Diablo a MySpace, podeu comprovar que en el seu perfil a l’hora de descriure la seva professió utilitza una paraula molt eloqüent: Masturbadora.

Deia abans que, malauradament, a la vida real no hi ha noies com la Juno. Però tranquils, perquè sí que n’hi ha com la Diablo o com la Myriam. I elles sí que en són, de reals!!!!