Finalment, ahir vaig anar a veure Juno amb la meva amiga Myriam, una d’aquelles noies amb ulleres que tant m’agraden. Llàstima que no tingui cap tatuatge, perquè llavors ja entraria en el perfil de suicide girl que encara m’agrada més... Però té el caràcter, el carisma, la personalitat i, sobre tot, la sensualitat per convertir-se en una d’elles...Bé, millor deixem el tema. Tornant a Juno, penso que és una pel·lícula força bona, amb la que passes una estona agradable. Només li trobo una pega: m’encanta el personatge protagonista (interpretat per Ellen Page), però no hi ha noies de 16 anys que parlin com ella i siguin tan genials com ella. I malgrat que el comentari pugui semblar masclista, crec que a la vida real no et trobes dones així ni als 16, ni als 25, ni als 40... Bé, sempre hi ha excepcions, com l’abans citada Myriam, però malauradament acostumen a estar fora del meu abast.
Evidentment, la riquesa del personatge de Juno prové del magnífic guió escrit per Diablo Cody, una noia que em té fascinat per diferents motius:
1. El nom és sensacional, sigui un pseudònim o no (ho és, en realitat es diu Brook Busey). Però només imaginar-me estar amb ella i dir-li a cau d’orella coses com “Diablo, em poses com una moto”, ja m’excito.
2. El seu aspecte també és sensacional, és una suicide girl en tota regla: tatuatges, barreja de força i innocència (com una Amélie perversa i juganera)...
3. En el seu currículum, hi ha la seva experiència en el món del strip-tease, el peep show i els serveis sexuals telefònics, el que encara li dona més punts. Moltes d’aquestes activitats les va reflectir en el seu blog The Pussy Ranch (el ranxo del cony), i en el llibre autobiogràfic Candy Girl, a year in the life of an unlikely stripper. En aquesta pàgina podeu trobar arxivat el seu blog durant el període 2003-2004, en aquesta altra durant el període 2005-2007, i en aquesta, el que manté actualment.
4. I finalment, Diablo és guionista. Això pot semblar irrellevant per a la majoria de persones, però per a mi no. Hi ha dues professions que m’exciten especialment en una dona: la de guitarrista, i la d’escriptora o guionista.
Per cert, entre els projectes de Diablo hi ha una pel·lícula amb un argument que promet: es diu Jennifer’s Body, i va sobre noies caníbals que es mengen els seus companys.
Ah, i si li doneu un cop d’ull a la pàgina de Diablo a MySpace, podeu comprovar que en el seu perfil a l’hora de descriure la seva professió utilitza una paraula molt eloqüent: Masturbadora.
Deia abans que, malauradament, a la vida real no hi ha noies com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada