l'extraordinària interpretació de la doctora Rupa

Si Woody Allen es fixés més en la música que es fa en el seu país, potser no hagués recorregut a Giulia i Els Tellarini per a les cançons de la seva esperada pel·lícula Vicky Cristina Barcelona. Sobretot, si conegués al grup de San Francisco Rupa & The April Fishes.

En el seu debut eXtraOrdinary rendition (Cumbancha, 2008), la banda reflecteix la complexa identitat de la seva líder Rupa Marya, una cantant i metgessa d'origen hindú nascuda als Estats Units però criada a Aix-En-Provence que interpreta en francès, castellà, hindi i anglès.

Amb una formació acústica (guitarra, contrabaix, cello, acordió, percussió i trompeta), els April Fishes barregen chanson de denominació parisenca, tango, jazz manouche, ritmes hindis, picades d'ullet espanyoles i metalls balcànics, i aconsegueixen grans cançons com Maintenant, Poder, C'est Pas d'L'amour, Une Americaine à Paris o Les Abeilles. El resultat: un so festiu, ballable i en ocasions embogit que dóna la raó a qui va dir que, si el grup fora una pel·lícula, seria un encreuament d’Amélie i Mujeres al borde de un ataque de nervios.

Si voleu descobrir Rupa & The April Fishes abans que ningú, aquesta nit, a partir de les 22.30, els podeu veure a la sala Sidecar de Barcelona.

De moment, aquí els teniu amb la cançó Une Americaine à Paris:

no, aquesta no és la veu de la Scarlett

Fa un parell o tres de dies que ja es pot veure a YouTube el tràiler de l’esperada pel·lícula Vicky Cristina Barcelona de Woody Allen. Al marge de l’interès que pot tenir veure algunes escenes de llit amb la meva estimada Scarlett Johansson entre imatges de postal de Barcelona, el que més ha cridat l’atenció a molts és la cançó que sona, res a veure amb el que el director nord-americà ens té acostumats (és a dir, o jazz primitiu o, darrerament, música clàssica).

En un primer moment, la veu femenina i dolça en un castellà amb accent estranger pot recordar la Cathy Claret. En realitat és un grup anomenat Giulia y Los Tellarini.

La cançó, titulada Barcelona, es pot escoltar a la pàgina del grup a MySpace, al costat d’altres d’un àlbum suposadament titulat Eusebio (2007), com Tramontana, La ley del retiro o Buenos Aires (aquesta darrera en anglès).

I qui són Giulia y Los Tellarini? Doncs un nombrós grup de Barcelona que aplega músics de la ciutat al costat d’altres procedents d’Itàlia (Giulia) i l’Argentina (Alejandro). Com ells mateixos es descriuen, "una formació íntegrament acústica de folk fronterer, és a dir, amb reminiscències mexicanes, cabaret europeu, chanson francesa, napolitana, bolero, rumba i moltes coses més... encara que això sí, SENSE DJ!"

La banda pertany a La Colazione, una plataforma nascuda "amb el propòsit d’agitar la escena underground sorgida a Barcelona", en la que també hi ha grups com Albaialeix, Le Pianc, Los Carradine, Manos de Topo i ZA. També va participar a l’àlbum col·lectiu La Colazione, distribuït per BCore.

Si voleu conèixer millor Giulia y Los Tellarini, aquí teniu un dels seus vídeos, de la cançó No quiero crecer. A YouTube n’hi ha uns quants més.

I és clar, no podia acabar sense penjar l’esmentat tràiler de Vicky Cristina Barcelona. Aquí podreu sentir la cançó Barcelona.

scarlett, el motiu que em faltava per recolzar Obama

En un dia tant destacat (pels Estats Units, i de retruc per a la resta del món) com aquest de l’anomenat Superdimarts, no puc estar-me de comentar el magnífic vídeo que ha fet el raper Will.I.Am en recolzament de la candidatura de Barack Obama, amb una cançó titulada Yes We Can.

Com explica el component de Black Eyed Peas en aquesta pàgina, va tenir l’idea de fer la cançó en escoltar un discurs del candidat demòcrata. Perquè, de fet, Yes We Can és un d’aquells càntics col·lectius a l’estil de We Are The World on diversos personatges famosos repeteixen fragments del discurs, al costat de l’imatge d’Obama.

Entre els gairebé 40 convidats hi ha músics com John Legend, Common, i Herbie Hancock, esportistes com Kareem Abdul-Jabbar, i actrius com les meves estimades Kate Walsh i Scarlett Johansson. Si fins ara tenia algun dubte sobre la candidatura d’Obama, la presència de la musa de Woody Allen m’ha acabat de convèncer. I, per cert, el vídeo l’ha dirigit Jesse Dylan, fill de Bob Dylan.

I mentre, aquí (o a Colòmbia, per ser més precisos), uns energúmens han gravat un aberrant vallenato titulat Mariano Rajoy, contigo estoy, dedicat al candidat del PP.

Evidentment, vivim en un país de pandereta i tenim el que ens mereixem…