Cap el 1996, i quan veia que els ajuts de l’INEM eren a punt d’acabar, vaig tenir una idea. Feia poc havia descobert que Conrad Son, un dels més destacats directors de cinema porno de Catalunya, era un vell conegut. I si el trucava per veure si tenia alguna feina de guionista per a mi? Sí, ja sé que les pel·lícules porno no destaquen especialment per les seves brillants històries, però dic jo que algú deu escriure les mínimes línies argumentals, no? I si podia ser jo, millor que millor.
Així que vaig aprofitar un xat que va organitzar Vilaweb amb el Conrad per tornar a establir-hi contacte. Em va donar el número de telèfon del seu despatx i vaig quedar que el trucaria. I no vaig trigar ni un dia: l’endemà era amb ell, recordant els temps de televisió cutre quan fèiem el Magazine Alternatiu i L’altra lluna, resumint el que havia fet després professionalment, per acabar confessant-li que era a l’atur.
La meva idea d’oferir-me com a guionista no va funcionar. Com ja m’esperava, i davant de la senzillesa dels arguments pornogràfics, el mateix director escrivia un resum amb unes línies bàsiques i uns breus diàlegs intranscendents, el pont per lligar les escenes de sexe.
Però el que em va proposar em va semblar més descabellat: "Has pensat alguna vegada en ser actor porno?" No cal dir que em vaig quedar amb la boca oberta: tot i que sovint envejo als paios que s’hi dediquen, amb una feina que consisteix a tirar-se a noies espatarrants i a sobre cobrar, mai no se m’havia acudit.

Com que la meva situació econòmica no donava per gaires alegries, finalment vaig acceptar la proposició. Del rodatge recordo poca cosa: l’escena en qüestió es va fer a un bosc de la Cerdanya de nit, i jo era l’últim que em corria sobre l’empastifada Celia. Entre tanta gent, la cosa va semblar més una broma. Això és el que va declarar l’actriu en una entrevista sobre la meva intervenció: "Mientras rodábamos La mujer pantera un chico se tenía que correr en mi cara. Apuntó un poco mal y me tiró la leche al ojo. ¡¡No veas como escuece!! De verdad que es muy jodido..."
La meva sorpresa va venir setmanes després, quan el Conrad Son em va trucar. "Escolta, que el José María Ponce ha vist 'La mujer pantera', i et vol fitxar per la seva nova pe·lícula 'Perras Callejeras'. Això sí, t’hauries de buscar un nom artístic."
Ja hi tornàvem a ser. Com si no hagués utilitzat prous pseudònims a la meva carrera professional (com a periodista), ara me n’havia d’inventar un per dedicar-me al porno. Després de molt pensar, i d’utilitzar una útil eina d’internet anomenada Porn Name Generator, vaig escollir Lex Rammer, que quedava com molt internacional.
Perras Callejeras, com el seu títol indica, era una mena de paròdia de la peli de quinquis Perras Callejeras de José Antonio de La Loma, protagonitzada per la jove Eva Morales (a la primera foto, durant la gira promocional), entre d’altres. En aquella peli també vaig participar en una escena de grup, encara que no tant nombrós com per ser considerat un gang bang. Allí vaig començar a perfeccionar el que jo anomeno la tècnica del double trouble, consistent a ejacular dues vegades seguides amb un temps mínim de diferència.

Gràcies a la meva tècnica del double trouble, vaig aconseguir cridar l’atenció al mercat nord-americà, i això em va dur a practicar-la a la meva única experiència en aquell país, Blowjob Adventures of Dr. Fellatio 14, amb l’espectacular Jeanna Fine (a la segona foto, posant per a la presentació del DVD).
Tot i que hagués pogut seguir, fins aquí va arribar la meva experiència com actor porno sota el pseudònim de Lex Rammer. No diuen que a la vida s’ha de provar tot? Doncs al menys això ja ho tinc, no?
3 comentaris:
ei Lex ho tenies mig amagat, donç aquest enllaç al Conradson feia preveure quelque chose de X-icitat.
Tot i així aixó de la Celia Blanco i tu vestit de "enanito del bosque" em fà recordar un amic que es veu que coincidia amb ella al gimnàs, i que no sé si hi tenia "somnis humits" però quan ens trobavem sempre em comentava "el tema".
bé, només donaré una pista: quin dia es va publicar el post? crec que està tot dit, no?
potser conec el teu amic, perquè al meu gimnàs (l'europolis del carrer sardenya de bcn) també hi anava la celia blanco...
jajajaja, bona broma! Durant un estona m'ho he cregut!!
Salva
Publica un comentari a l'entrada