Diversos diaris (en paper i electrònics) del 8 de desembre de 2003 es van fer ressò d'una notícia força curiosa, tot i que a alguns no ens va estranyar gens: un sindicat alemany de serveis va demanar als comerciants de Berlín que donessin als seus empleats quinze minuts més de pausa al dia per compensar la "crueltat mental" que suporten els qui treballen amb el so de les nadales de fons.Alguns fins i tot anaven més enllà i demanaven un augment de sou per l'estrès, per la qual cosa reclamaven un "plus per dificultat afegida a la feina", o el que és el mateix, un plus de perillositat com el que poden tenir els miners, els bombers o qualsevol que arrisqui la vida en el desenvolupament del seu treball.
Però això no és tot: alguns experts opinaven que la música de les nadales provoca amb més facilitat mals de cap, mareigs i trastorns del somni, entre altres molèsties (i no m'ho invento, això va sortir publicat).
A la pàgina del grup multimèdia Deutsche Welle, on es recollia aquesta notícia sota el títol Crueltat emocional prenadalenca anaven més lluny i es plantejaven una inquietant qüestió: "Com afronten les grans botigues atacs com aquests contra les nadales? Es disposaran, a partir d'ara, a alternar un 'Venite adoremus' amb un 'Let Me Entertain You', per garantir la varietat de la música que propaguen els seus altaveus? I com incidirà la música de Robbie Williams en la conducta dels consumidors? Podrà induir a obrir generosament les carteres per a la compra de regalets de Nadal?".
El debat és obert: cal eradicar les nadales? Quines mesures repressives s'han d'adoptar per evitar que els botiguers les posin a tot volum pràcticament al llarg d'un mes?Sigui com sigui, el cert és que la pitjor època de l'any (en tots els sentits) ja és aquí. Perquè no es tracta només de les nadales, no... A això, cal afegir-hi la cantarella dels niños de San Ildefonso, els regals de l'amic inservible (perdó, invisible), els sopars d'empresa i una sèrie de tortures psicològiques més que justifiquen la gènesi dels Santa Claus assassins armats amb una destral característics de les pel·lícules de sèrie B. Per cert, en aquesta pàgina hi trobareu un article que repassa alguns títols d'aquest subgènere gore nadalenc.
Però tornem al que és estrictament musical, les maleïdes nadales. És molt curiós que justament ara, en ple segle XXI, es descobreixi el seu efecte devastador sobre la salut física i psíquica, quan un dels meus records infantils més presents és l'efecte que em provocava escoltar el White Christmas en la versió de Bing Crosby, per no parlar del Tamborilero de Raphael: una plorera incontenible.
El pitjor de tot és que qualsevol artista, des dels Barrufets fins a Isabel Pantoja, es creu en la necessitat i obligació de gravar un disc de nadales, amb versions dels temes carrinclons de sempre o, el que encara és pitjor, amb composicions noves.
I si no n'hi ha prou amb les noves gravacions de nadales que any rere any treuen els artistes vius, només falta que, a sobre, es recuperin les dels morts. És el cas del popular Happy Xmas (War Is Over) de John Lennon, la reedició del qual el 2003 va coincidir amb el 23 aniversari de la seva mort. Aquest senzill -editat originalment el 1972- va arribar al número 1 a la Gran Bretanya durant aquell Nadal...No sé per què serà, però de sobte m'han vingut ganes de disfressar-me de Santa Claus i sortir a pelar uns quants babaus amb la serra mecànica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada