30/12/08

una Wendy per a un peterpan com jo

Des dels temps infaustos de María Jesús i el seu acordió, la imatge d'aquest instrument associat a una dona ha millorat considerablement. Si fa poc la suïssa Yoanna ens sorprenia amb el seu debut Moi Bordel! (2008), on combinava l'actitud punk amb el millor de la chanson i el ska, ara li toca a Wendy McNeill. Encara que la canadenca ja és una veterana amb diversos àlbums a les seves esquenes, a més de col·laboracions en bandes sonores de films indies i produccions teatrals.

Escoltar el seu nou treball A Dreamers Guide To Hardcore Living (Six Shooter-Locomotive, 2008) és com submergir-se en un conte de fades imaginat per Tim Burton on conviuen estranys personatges: una ciutat que canta i plora, un coyote que canvia de forma o una serp i un conill que viuen una impossible història d'amor.

La instrumentació utilitzada també contribueix a aquesta atmosfera: acordió, celesta, piano de joguina, marimba, chelo, cítara, clarinet i el so d'una tempesta de vent gelat de fons (l'àlbum es va gravar en un estable del sud de Suècia).

Wendy cita a Tom Waits com una de les seves influències, i no fa falta que ho juri: és evident en el cabaret decadent à la Kurt Weill de Stop (amb cops de mans i trepitjades), Ask Me No Questions (on potencia els sons de l'Est d'Europa) i The Sad Sssad Story Of Rosa Rabbit And Sasha Snake.

McNeill també ens condueix per valsos parisencs (Maybe) i balades etèries entre sons xerricants (White Horses), i juga amb els efectes de veus en els cors (Lutetia i Crossing Hearts / Cutting Threads). Ideal per a escoltar en una freda nit d'hivern i per a tots aquells peterpans com jo a la recerca de la seva Wendy.

Aquí podeu veure el videoclip d’Ask Me No Questions:



I en aquesta pàgina o aquí mateix, un concert sencer de Wendy McNeill enregistrat a la sala Paradiso d’Amsterdam el 2 de novembre de 2008.


2 comentaris:

Paulaa! ha dit...

No coneixia aquesta artista, he ecoltat la cançó Ask me no questions i la veritat esque m'ha agradat molt!

Vinga bon any nou!!!

miquel botella ha dit...

gràcies, d'això es tracta, de fer descobrir artistes dels quals no se'n parla normalment.

bon any per tu també!