i tu, on eres el 1981?

Where were you in ’62? Aquesta era la frase publicitària que es va utilitzar en el cartell de la mítica pel·lícula American Graffiti (George Lucas, 1973). Però avui, 23 de febrer, la pregunta seria "on eres el 1981?". I més concretament, en un dia com aquest.

Jo ho recordo perfectament: el dilluns (sí, també era dilluns com avui) 23 de febrer de 1981 estava a la meva habitació estudiant per a un examen de llatí o filosofia (aquest detall sí l’he oblidat, el que és segur és que estudiava). En aquella època feia COU. O sigui que l’intent de cop d’estat em va agafar en plena concentració.

En aquells moments, dues idees em van passar pel cap, i totes dues demostren la meva inconsciència:

a) Deixava d’estudiar per si de cas el cop triomfava i se suspenien les classes?

b) Estava molt molest perquè aquella nit no van emetre per televisió el programa Revista de cine.

(Un incís historic: el 1981 només hi havia dues cadenes estatals o, més ben dit, una amb dos canals: TVE-1 i TVE-2. Revista de cine era un gran programa de cinema presentat per Alfonso Eduardo i on intervenia un personatge que avui ningú no recordarà, però que en aquella època era un dels més imitats: el crític de cinema Alfonso Sánchez (a la foto inferior). No cal dir que aquell espai dels dilluns al vespre, que va durar molts anys, em va contagiar l’amor pel cinema… nord-americà, bàsicament, perquè era el que més reivindicava. Fi de l’incís).

És a dir, que la meva mentalitat adol·lescent no es plantejava la possibilitat d’un retorn d’una dictadura, etc etc.

Per sort, i com no podia ser d’una altra manera, al final tot va quedar com l’espectacle penós d’un pallasso disfressat de guàrdia civil, i quan ara veig aquelles imatges de l’assalt al congrés dels diputats em sembla estar veient una performance dolenta. Però, en el fons, he de reconéixer que quan passava em vaig sentir un pèl acollonit.