El elemento más distintivo de su estilo es su carnalidad explícita (en Sex Me, Bump N' Grind, Your Body's Callin' o Feelin' On Yo Booty), pero Kelly pasa fácilmente de la fiesta del sábado noche al sermón del domingo por la mañana, y también compone muestras de espiritualidad (I Believe I Can Fly o I Wish).
4/9/12
el retorno al sexo tórrido de R. Kelly
El elemento más distintivo de su estilo es su carnalidad explícita (en Sex Me, Bump N' Grind, Your Body's Callin' o Feelin' On Yo Booty), pero Kelly pasa fácilmente de la fiesta del sábado noche al sermón del domingo por la mañana, y también compone muestras de espiritualidad (I Believe I Can Fly o I Wish).
3/4/08
còpia bona, còpia dolenta: la pel·lícula
Per això, és recomanable la visió de Good Copy Bad Copy, un documental danès de 58 minuts (en anglès, això sí), que explora en un recorregut per tot el món com les corporacions, els advocats, els artistes, els DJ i els aficionats utilitzen, abusen o ignoren els drets d’autor.
Dirigit per Andreas Johnsen, Ralf Chistensen, i Henrik Moltke, analitza les tècniques del sampling del hip hop nord-americà, les remescles de funk al Brasil, o la pirateria de pel·lícules a Nigèria.
Per intentar respondre a preguntes tant decisives com "qui posseeix què?", "quin és l’objectiu dels drets d’autor?" o "quin és l’objectiu de la música?", el reportatge ha recorregut diversos països, entre ells Suècia, Anglaterra i Rússia, a més dels abans esmentats.
Entre d’altres, hi apareixen d’una manera o una altra (citats o entrevistats) els Beatles, Jay-Z, NWA, George Clinton, Danger Mouse, Girl Talk, així com editors, advocats, DJ, productors, ballarins, i congressistes nord-americans.
Podeu veure Good Copy Bad Copy en aquesta pàgina, o directament aquí:


