la veu dels pantans de Tab Benoit

Sovint es parla dels músics conscienciats, que recolzen tota mena de causes benèfiques. Algú no ha sentit parlar de Bono o Manu Chao, per exemple? Però com és habitual, la versió que ens donen els mitjans de comunicació no sempre és complerta, i és normal que moltes iniciatives que també mereixen l’interès no es donin a conèixer perquè els seus protagonistes no són prou famosos.

Aquest és el cas de Tab Benoit, un cantant i guitarrista de blues de Louisiana. "No sóc només un músic que fa el seu concert i després se’n va. Utilitzo les meves actuacions per obrir la porta al diàleg. Després dels meus concerts, sempre hi ha converses amb deu o vint persones sobre el que està passant. Mira la quantitat de gent que pot votar, i mira els que realment voten. Crec que la majoria de la gent sap que el vot no importa. Busquen una manera de canviar això, una forma d’involucrar-se. Es pregunten ‘què podem fer’? Esperen que algú els digui què fer. Saben que hi ha alguna cosa que no funciona".

I en què està ficat Benoit? És el fundador de Voice of the Wetlands (VOW), una ONG creada el 2003, i dedicada a promoure la defensa del delta del Mississippi de tots els predadors, en especial els corporatius (les empreses). Una de les seves fites ha estat ajuntar una banda d’estrelles per difondre el seu missatge, Voice of the Wetlands All-Stars (a la foto superior), que inclou llegendes de la música de l’entorn de Nova Orleans com Dr. John, Cyril Neville, Anders Osborne, George Porter, Jr. de the Meters, Big Chief Monk Boudreaux, Waylon Thibodeaux i Jumpin' Johnny Sansone. El 2005 van publicar l’àlbum Voice of the Wetlands. Un altre esdeveniment musical, cultural i també gastronòmic és l’anomenat VOW Festival, celebrat des del 2004.

A través de la seva organització, Benoit reivindica el paper ecològic de Louisiana: "Entenc la seva importància pels Estats Units i pel món per a sobreviure. Escoltes tot això de l’escalfament global, i mires el que suposadament ho provoca. Tothom sap que el delta de un riu, que aquests exuberants boscos de pantans i arbres són com filtres naturals i fabricants d’oxigen. I ens n’hem carregat una gran quantitat. Hem matat el delta del tercer riu més gran del planeta. No cal ser un geni per imaginar que potser hauríem de prestar més atenció al delta del Mississippi".

Més enllà de motivacions ecològiques, Benoit destaca també la problemàtica cultural del poble cajun, una comunitat amb la seva pròpia llengua i costums (música, gastronomia, etc.) dins del gegant dels Estats Units: "Aquí ens van obligar a parlar anglès. Si vas a Lafayette i a aquella àrea de l’oest, encara es parla francès i el mantenen viu. Aquí, els meus avis no van aprendre anglès a l’escola. Tot era en francès. Van aprendre anglès de Texaco. Aquesta companyia va comprar el 70 per cent del districte de Terrebonne. D’alguna forma, van ser obligats a aprendre l’anglès i a canviar el seu estil de vida. Al meu parer, en aquest moment la cultura va començar a morir aquí. Va ser arrencada per propòsits industrials."

No cal dir que Voice of the Wetlands va tenir molta feina arrel de les conseqüències de l’huracà Katrina, i que tant Voice of the Wetlands All-Stars com Tab Benoit no han parat de fer concerts. I si ens cenyim a l’estrictament musical, el guitarrista i activista acaba de publicar un recomanable CD i DVD en directe titulat Night Train To Nashville (a la foto de l'esquerra), on s’acompanya d’artistes com Jim Lauderdale, Kim Wilson (de Fabulous Thunderbirds), Jimmy Hall, Waylon Thibodeaux i Jumpin' Johnny Sansone. Per als qui tingueu curiositat de saber com sona Benoit en directe, aquí teniu un vídeo amb diversos fragments.