9/5/08

reflexions (breus) de cap de setmana

És un tòpic però és veritat: la immediatesa d’internet supera a qualsevol altre mitjà de comunicació, i si a sobre hi afegim la ineptitud, la manca de reflexos o simplement aspectes tant prosaics com la manca d’espai per publicar (una cosa habitual als diaris), passa el que passa.

En els darrers dies n’hem tingut uns quants exemples:

- El dia 1 de maig publico la notícia del disc de Scarlett Johannson i, el més important, penjo el seu primer videoclip. A La Vanguardia, per exemple, no se’n parla (a l’edició impresa) fins el 4 de maig, i a la seva web ni tan sols pengen el vídeo ni posen un enllaç, es conformen amb un "su videoclip oficial, que puede verse por internet". I per això tenen una edició digital? Ara que a TV3 no es queden enrere, i treuen el videoclip al Telenotícies del 7 de maig!!!

- El 6 de maig em faig ressò de la roda de premsa de Tom Waits per anunciar la seva gira, i avanço que passarà per l’estat espanyol, a més de penjar el vídeo d’aquesta curiosa compareixença. A El Periódico no ho publiquen fins el 8 de maig. Això sí, al menys pengen el vídeo de la roda de premsa en la seva edició digital, però amb dos dies de retard.

Bé, són només dos exemples de com les edicions electròniques dels diaris més importants només s’actualitzen amb el que els interessa i, el pitjor de tot, moltes vegades no aprofiten les possibilitats d’internet, des de la utilització d’enllaços als vídeos. O sigui, que anem bé.

En fi, per acabar, un darrer apunt per alegrar la vista. Es tracta del nou videoclip d’un grup que desconeixia, Critical Bill. El seu títol és My Suicide i, com podeu imaginar, està dedicat a les meves amigues suicide girls. Musicalment no són res de l’altre món: rap metall amb guitarres i scratch. Però les imatges són prou suggerents. Aquí el teniu:

5 comentaris:

Jordi ha dit...

Hola, Miquel! Ens coneixem; sóc l'autor de l'article que esmentes sobre Tom Waits a El Periódico i et volia fer alguns comentaris. Primer, que no vam publicar la notícia "dos dies tard", sinó, en tot cas, un, ja que la notícia es va fer pública el dia 5 de maig horari americà, és a dir, en la pràctica, 6 de maig horari europeu (el 5 per la nit el diari ja estava tancant l'edició, si no l'havia tancada ja) i, en conseqüència, al diari com a molt ràpid la podríem haver publicat el 7. Va sortir el 8, és a dir, un dia més tard, no dos. I segon, que, de tota manera, aquest diari ha estat l'únic de Barcelona (de tot l'estat espanyol?) que ha donat la notícia. Els altres, ni això; han fet un mutis total. Em sorprèn, doncs, que critiquis precisament l'únic diari que s'ha fet ressò d'aquesta notícia (i que, a més, com dius, inclou el link amb el vídeo corresponent), i no centris la teva ira en els diaris que han ignorat per complet la (divertidíssima, per cert) roda de premsa del senyor Waits.

I una altra cosa. Tu dius que et vas assabentar de la notícia perquè formes part d'una llista d'amics de Tom Waits a MySpace. Bé, jo no en formo part i me'n vaig assabentar per altres vies; potser per això vaig trigar més hores que tu. El que crec que pots entendre és no és raonable esperar que els periodistes musicals estiguem inscrits a les llistes d'amics de MySpace de tots els artistes del Planeta Terra per, així, assabentar-nos de cadascun de tots els seus petits moviments a temps real. Tots sabem, i tu ho hauries de tenir clar com a crític o excrític, que un superfan d'un artista determinant, hiper-connectat amb clubs de fans, fòrums d'internet, etc, segur que està més al corrent del seu artista predilecte (únic objecte del seu interès) que qualsevol periodista musical que ha de cobrir 1.000 fronts a l'hora cada dia. Pretendre el contrari està absolutament fora de la realitat, no només des d'un pla professional pràctic, sinó psicològic.

En fi, he entrat en aquest blog casualment i, quan he anat a parar a aquest tema sobre Waits, m'ha semblat que no era del tot ajustat, i vet aquí la meva opinió.

Molt interessant, el blog, per cert, tot i que d'altres opinions que he llegit també mereixerien un llarg debat... Un altre dia!

Salutacions

miquel botella ha dit...

Jordi, t'agraeixo el teu comentari i et dono la raó en què sou l'únic diari que ho vau publicar. i com he treballat a diaris, sé que a vegades hi ha notícies més importants que fan saltar o ajornar altres coses. però precisament per això crec que existeixen les edicions electròniques dels diaris, per publicar coses abans que en l'edició "en paper". desconec com funciona això a El Periódico, m'imagino que deu haver-hi un equip que se'n cuida i que els redactors no hi interveniu de forma directa. però si s'actualitza la web per dir que s'ha mort fulano o que el Barça ha perdut, es podria actualitzar per altres coses. no ho sé.

de totes maneres, acostumo a parlar de la premsa que normalment llegeixo (el periodico, el país i la vanguardia). i que quedi clar que no és una crítica contra el missatger (tu en aquest cas) sinò contra el tema de les edicions electròniques. quan vull citar algú ho faig (com en el cas de l'esteban linés o núria martorell, per exemple).

el fons de l'article era doncs criticar els diaris en general per com tracten les seves edicions electròniques i com desaprofiten els recursos d'internet. crec que en aquest sentit podrien fer moltes més coses.

salutacions, i gràcies de nou.

Jordi ha dit...

Bé, tens raó en que les edicions digitals, en general, podrien ser més àgils del que són i exprémer molt més les seves possibilitats tècniques naturals. De tota manera, ignoro completament com funciona l'edició digital del diari (en realitat, cada cop ignoro més com funciona l'edició de paper...). Pel que fa a les errades que esmentes en una altra banda, crec que aquest és un camp que et pot tenir molt ocupat cada dia si t'hi poses. Errades... i coses pitjors i més estructurals.

Salut! (continuaré visitant-te!)

Jordi ha dit...

Per cert, Miquel, per què et consideres 'crític fracassat', si continues exercint, al menys, que jo sàpiga, al Rockdelux? Col·labores a algun altre mitjà actualment?

miquel botella ha dit...

bé, això de "crític fracassat", com explico al principi, era per buscar un nom sensacionalista al blog, tipus "diario de una ninfómana".

a part de RDL, faig coses a Ritmes.cat i a Buffalomail.