Ja he explicat que darrerament estic escoltant artistes de parla francesa. I si ahir era Thomas Dutronc, avui li toca a una noia... i quina noia!Tots els qui tenim una edat recordem a la seva germana gran, la (en el seu moment) sensual lolita Lio. Però Helena Noguerra té els seus propis mèrits: cantant, actriu, ex model, i escriptora, l'artista belga ret homenatge a Fraise Vanille (Universal, 2008) a l'escriptor, pintor i compositor iranià-francès Serge Rezvani. Amb el pseudònim de Cyrus Bassiak, va il·lustrar amb les seves cançons clàssics de
Té una veu sensual i deliciosa (es nota com somriu a l'interpretar), i uns bons col·laboradors (el seu marit Philippe Katherine a La bécasse, Vincent Delerm a Les mots de rien, Marie-France a Jamais Je Ne T'Ai Dit..., o el mateix Rezvani a Nous vivions deux).
A més, cal afegir uns arranjaments austers però rics en detalls (una mica de jazz a La vie de cocagne o Caresse-moi j’adore ça, una altra mica de country a Adieu ma vie o a Tout morose, una mena de piano boogie a La vie s’envole, o una cadència de tango a Le peau Léon), i una varietat instrumental que inclou banjo, lapsteel, harmònica, caixa de ritmes, vibràfon, clarinet, theremin i un llarg etcètera.
Amb tots aquests elements, Helena evoca una època de cançons ingènues, divertides i tremendament atractives. No falten les peces més famoses de Bassiak, la juganera Le Tourbillon (interpretada per Jeanne Moreau a Jules et Jim), i Jamais Je Ne T'Ai Dit... de Pierrot le fou. I tranquils, tot i les tonalitats rosa de la portada i el títol, el disc no és gens ensucrat.
Aquí podeu veure un petit reportatge sobre el disc:
I aquí un vídeo on interpreta Tout morose:
I aquí amb Serge Rezvani, amb la cançó Nous vivions deux:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada