Tema Primavera Sound. Dijous al migdia vaig anar a recollir l’acreditació per accedir-hi (cortesia de Rockdelux), i a la nit hi vaig tornar per veure un tros del concert de The Notwist i, el que realment m’interessava, Public Enemy. He vist moltes vegades aquest grup, i no m’esperava grans sorpreses, però com se suposa que interpretarien íntegrament el seu gran disc It Takes A Nation Of Millions To Hold Us Back, l’ocasió tenia un interès addicional. La primera novetat va ser el set introductori a càrrec del seu equip de productors, The Bomb Squad (Hank i Keith Shocklee), amb una sessió de dub-hip hop que es va allargar massa. I com es veu que el temps estava mil·limetrat, els Public Enemy no van poder tocar tot l’àlbum i al final van colar temes més recents. Ah, el Professor Griff no hi era perquè no el van deixar sortir del país! No em vaig quedar a veure els Portishead (tot i que era una de les grans actuacions previstes) per qüestions de logística: volia agafar el darrer metro.
Un incís del dijous: vaig explicar fa dies la frustrada entrevista amb Tricky. Em van oferir l’oportunitat de fer-la dijous passat a les 15.00 hores, a la qual cosa vaig accedir. Una estona desprès, me la canviaven a les 17.00. Llavors vaig dir prou, que no podia fer-la (era cert, tenia altres plans de caire domèstic), i que se n’encarregués un altre. Vaig comunicar-ho a Rockdelux, i ho van entendre, i li van passar "el mort" a un altre. Però perquè es vegi la bona organització de les discogràfiques, resulta que el dijous a les cinc de la tarda va trucar el Tricky en persona a casa meva. Li vaig dir que s’havia equivocat... a veure, que no li havien dit que l’entrevista la feia un altre? I a més, el tracte era que jo trucava a les oficines de la discogràfica a Londres, no pas ell!
Divendres a la tarda vaig tornar a la zona del Fòrum (no hi vaig arribar a entrar) per entrevistar el cantant folk nord-americà Justin Vernon (a la foto superior), conegut pel seu interessant projecte Bon Iver, del qual en parlaré d’aquí uns dies. Només us avanço que el va gravar a una cabana. A darrera hora van canviar l’hotel de la trobada (per variar), i vaig haver d’avisar els fotògrafs Paco y Manolo del canvi d’ubicació. Per sort l’entrevista va anar molt bé. Ara només em queda transcriure-la. Llàstima que a la mateixa hora actuava un dels grups que m’hagués agradat veure, The Felice Brothers. No es pot tenir tot.
I aquí acaba el cap de setmana al Primavera. Havia d’entregar sis crítiques de discos per avui dilluns i vaig preferir quedar-me a casa a treballar. A més, una darrera observació: el rollo dels festivals és per anar-hi acompanyat (en parella o en grup). Si vas sols, t’avorreixes com una ostra. Myriam, com et vaig trobat a faltar!!!
Ah, aquest és el post número 100!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada