2/6/08

de l'esquadró de la bomba al noi de la cabana

Abans de tot, disculpes per la meva absència dels darrers dies. Per diversos motius no he pogut escriure res. En fi, així que resumiré unes quantes coses, en dues parts. Aquesta és la primera.

Tema Primavera Sound. Dijous al migdia vaig anar a recollir l’acreditació per accedir-hi (cortesia de Rockdelux), i a la nit hi vaig tornar per veure un tros del concert de The Notwist i, el que realment m’interessava, Public Enemy. He vist moltes vegades aquest grup, i no m’esperava grans sorpreses, però com se suposa que interpretarien íntegrament el seu gran disc It Takes A Nation Of Millions To Hold Us Back, l’ocasió tenia un interès addicional. La primera novetat va ser el set introductori a càrrec del seu equip de productors, The Bomb Squad (Hank i Keith Shocklee), amb una sessió de dub-hip hop que es va allargar massa. I com es veu que el temps estava mil·limetrat, els Public Enemy no van poder tocar tot l’àlbum i al final van colar temes més recents. Ah, el Professor Griff no hi era perquè no el van deixar sortir del país! No em vaig quedar a veure els Portishead (tot i que era una de les grans actuacions previstes) per qüestions de logística: volia agafar el darrer metro.

Un incís del dijous: vaig explicar fa dies la frustrada entrevista amb Tricky. Em van oferir l’oportunitat de fer-la dijous passat a les 15.00 hores, a la qual cosa vaig accedir. Una estona desprès, me la canviaven a les 17.00. Llavors vaig dir prou, que no podia fer-la (era cert, tenia altres plans de caire domèstic), i que se n’encarregués un altre. Vaig comunicar-ho a Rockdelux, i ho van entendre, i li van passar "el mort" a un altre. Però perquè es vegi la bona organització de les discogràfiques, resulta que el dijous a les cinc de la tarda va trucar el Tricky en persona a casa meva. Li vaig dir que s’havia equivocat... a veure, que no li havien dit que l’entrevista la feia un altre? I a més, el tracte era que jo trucava a les oficines de la discogràfica a Londres, no pas ell!

Divendres a la tarda vaig tornar a la zona del Fòrum (no hi vaig arribar a entrar) per entrevistar el cantant folk nord-americà Justin Vernon (a la foto superior), conegut pel seu interessant projecte Bon Iver, del qual en parlaré d’aquí uns dies. Només us avanço que el va gravar a una cabana. A darrera hora van canviar l’hotel de la trobada (per variar), i vaig haver d’avisar els fotògrafs Paco y Manolo del canvi d’ubicació. Per sort l’entrevista va anar molt bé. Ara només em queda transcriure-la. Llàstima que a la mateixa hora actuava un dels grups que m’hagués agradat veure, The Felice Brothers. No es pot tenir tot.

I aquí acaba el cap de setmana al Primavera. Havia d’entregar sis crítiques de discos per avui dilluns i vaig preferir quedar-me a casa a treballar. A més, una darrera observació: el rollo dels festivals és per anar-hi acompanyat (en parella o en grup). Si vas sols, t’avorreixes com una ostra. Myriam, com et vaig trobat a faltar!!!

Ah, aquest és el post número 100!!!