Qui és Moriarty: l’arxienemic de Sherlock Holmes, o un protagonista d'On The Road de Jack Kerouac? L'ambigüitat envolta la història del quintet amb aquest nom, integrat per una noia i els seus quatre suposats germans, d'origen francoamericà. Més enllà de biografies fantasioses, Gee Whiz But This Is A Lonesome Town (Naïve, 2008), el debut de Moriarty, és un apassionant recorregut acústic per les arrels nord-americanes (blues, country, folk, jazz, bluegrass, etc.)
Encara que el més destacable és la veu de Rosemary Standley, un d'aquests bells descobriments que evoquen tant a Billie Holiday com a Jolie Holland, i que brilla en cançons com Jimmy, l’embriagadora Motel o, especialment, Jaywalker, sobre un fons jazz de piano, contrabaix i màquina d'escriure, on els intents de scat són resposts per l'harmònica. Més desconcertants resulten Lovelinesse o Animals Can't Laugh.
Com tots els misteris, el debut de Moriarty és fascinant i addictiu, un altre exercici més d'arqueologia ben entesa.
Només una darrera observació: a França el grup ha estat tota una sorpresa, amb més de 70 mil còpies venudes del seu primer disc, i amb concerts amb les entrades exhaurides a ciutats com Marsella, Lyon, París i Nantes, entre moltes altres.
I en una setmana tant propensa als descobriments com aquesta, els Moriarty són avui a Barcelona per actuar a la sala [2] de l’Apolo, al costat del grup belga Girls In Hawaii, en un doble concert que començarà a partir de les 20 hores. Aquí teniu els Moriarty amb la cançó Jimmy:
I aquí la mateixa cançó en una versió més elaborada i artística:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada