20/6/08

posa't calent amb el jazz de José James

Ni Barry White ni hòsties. Fa anys, la millor música ambiental per cardar era la de Teddy Pendergrass. Les seves balades, redescobertes als anys 80 per la pel·lícula d’Alan Rudolph Choose Me (1984), eren irresistibles i creaven l’ambient necessari pels moments més íntims.

I ara? El meu descobriment més recent per aquest tipus de maniobres amoroses, tot i que ja ha sortit fa uns mesos, és el novaiorquès José James, descobert pel productor i DJ britànic Gilles Peterson, fundador del mític segell Talkin’ Loud, i fitxat per a la seva nova companyia Brownswood Recordings. Encara que el 2001 va publicar l'àlbum Jungle To Jungle, The Dreamer és el disc que ha donat a conèixer James a nivell massiu.

Profundament arrelat en la tradició del jazz vocal, el cantant de Brooklyn incorpora també elements de blues urbà, hip hop, soul, spoken word i drum & bass. Amb el seu peculiar estil, evoca a mites del jazz soul dels 70 com Gil Scott-Heron i Terry Callier.

The Dreamer és, com el seu títol indica, un àlbum relaxat per a somiar i per a fer l'amor, amb una instrumentació mínima (el contrabaix d’Alexi David, la bateria de Luke Damrosch i Steve Lyman, el piano de Nori Ochiai, i trompeta i guitarra ocasionals) encara que afeccionada als solos extensos.

Perquè en el fons el que importa és la veu sensual, càlida i xiuxiuejant de James, excepcional en sedoses balades jazz com la qual dóna títol a l'àlbum (amb la magnífica trompeta solista d’Omar Abdulkarim) o Velvet, o en ritmes més accelerats propers al drum & bass (Love).

Les versions triades per José tampoc tenen desaprofitament: el Park Bench People del grup de rap Freestyle Fellowship (la concessió "moderna", amb un so més elèctric i la guitarra de Gal Ben Haim a l’estil d’un George Benson dels bons temps); el Spirits Up Above de Rashaan Roland Kirk (amb el piano convidat de Junior Mance i un espectacular joc de veus); i el Nola de Bill Lee (un tema de la pel·lícula She’s Gotta Have It, o Nola Darling com es va estrenar en alguns països, compost pel pare de Spike Lee).

Per tot això, no és estrany que alguns es refereixin a José James com el cantant de jazz per a la generació del hip hop.

Tot i que el 22 de setembre el cantant actuarà a la sala Bikini de Barcelona en el marc de la programació del BAM, aquí podeu veure’l en concert al Paradiso d’Amsterdam:


I aquí el teniu en el seu vídeo més recent, Park Bench People:


I els qui tinguin algun rotllo pel cap de setmana (que NO és el meu cas), ja saben quina música poden posar.

1 comentari:

Eduard ha dit...

Genial la pinta del nano amb el xandall i la gorra vermella jajaja