Ja que estem en ple mes d’agost, i la majoria està de vacances, avui començaré una sèrie dedicada a un dels viatges que més em va marcar. Estic parlant del meu (fins ara) primer recorregut pels Estats Units, i per Nova Orleans més concretament. I com aviat farà tres anys des que el Katrina va devastar aquesta ciutat, aprofito per retre-li tribut amb els meus records en aquell indret únic.Cal retrocedir a 1992: justament quan començaven els Jocs Olímpics a Barcelona, vaig decidir posar terra pel mig per a fugir de l'eufòria, de l’Amigos para siempre i tota aquella ximpleria. El viatge el vaig batejar com "la ruta del rock & roll", encara que avui seria més correcte denominar-lo "la ruta de l'Americana". En lloc d'anar a les típiques ciutats on tots van (Nova York, Los Angeles, San Francisco, etc), vaig dissenyar la següent ruta: Dallas-Nova Orleans-Memphis-Nashville. En el mes que va durar el viatge, on vaig passar més dies va ser a Louisiana, en concret dues setmanes a l’anomenada The Big Easy.
El meu hotel era el Le Meridien (avui JW Marriott), en el 614 de Canal Street: només calia creuar el carrer per a endinsar-se en el barri francès. Una amable recepcionista de l'hotel em va assenyalar en un mapa (a la imatge superior) alguns llocs interessants per a visitar (bàsicament, restaurants i locals de concerts): el mexicà Vera Cruz, Greco's, Pat O'Brien's, Preservation Jazz Hall, Cafè du Monde, Hard Rock i Old Nawlins Cookery, especialitzat en menjar cajun.La gràcia del barri francès és que es pot recórrer a peu sense problemes. En la foto inferior, agafada des de la finestra de la meva habitació, pot observar-se la vorera d'enfront de Canal Street i els carrers laterals que duen al barri francès. Fa tres anys, l'aigua cobria aquests carrers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada