Un dels llocs més curiosos que vaig visitar a Nova Orleans va ser el Museu del Vudú (a la foto superior). Si he de dir la veritat, no recordo com vaig descobrir-lo, però crec que va ser de casualitat. Està en el 724 de la Rue Domaine, un carrer que va a parar a Bourbon street, així que era fàcil trobar-lo.Qui pensi que el museu és una cosa truculenta i gore, res més lluny de la realitat. De fet, l'anècdota va ser que una de les encarregades, en sentir-me parlar en català, em va prendre per canadenc. Així que em va començar a explicar detalls d'algunes peces del museu.
Escoltant-la, em vaig adonar que el vudú, molt més que clavar agulles en un ninot, és una forma de pensar propera als rotllos new age i naturistes. Per exemple, en el museu s'exposa un tronc amb suposades propietats curatives. En realitat, la noia em va explicar que tot tenia una explicació: era un tronc que si s'acariciava, produïa una sensació de benestar, una relaxació. Però no havia res de màgic, només era el fet de tocar una cosa natural.
Recordo que en el museu destacava un cartell amb la foto d'una dona afroamericana jove, una reina del vudú local, amb referències al seu enterrament. Ingenu de mi, li vaig preguntar a l'encarregada de què havia mort, esperant una resposta del tipus "una maledicció" o alguna cosa similar. La seva resposta va ser clara: una embòlia. Així que tot l'element paranormal del vudú va acabar de caure.
Per si de cas, em vaig comprar dues coses a la botiga: el llibret de receptes vudú The voodoo cookbook of old New Orleans de C.M.Gandalfo, i un encanteri. Aquest últim mereix la seva explicació: en realitat és un rotllet de paper, com un pergamí en miniatura lligat amb un llaç. Segons el color del llaç, era un encanteri per a l'amor, la salut, els diners, etc. Si he de ser sincer, no recordo quin és el meu. La qüestió és que ho tinc des de llavors, i mai se m'ha ocorregut desenrotllar-lo per a veure si hi té algun missatge escrit. A vegades penso que el paper ha d'estar en blanc.
Seguint amb la màgia, en el mercadillo francès, en una paradeta que pertanyia al tipus de la targeta de dalt - J. E. Costello, joier, gemmòleg i mestre de collarets, del centre místic de collarets de Nova Orleans - vaig comprar un amulet. Tampoc vaig triar massa, va ser el primer que em va agradar. És una grapa d'ocell que té entre els seus dits una bola de cristall. Més tard vaig descobrir que es denomina "grapa del poder".L'important és que des que ho vaig comprar, a l'estiu de 1992, MAI m'ho he tret. Ho porto per a dormir, per a dutxar-me, en el gimnàs, sempre. Només vaig tenir un incident: quan ho vaig comprar, duia una cadena de plata per a penjar-lo. Mesos després, durant un sopar amb la meva ex, vaig notar alguna cosa estranya en el coll: la cadena s'havia trencat sobtadament. Ho vaig prendre com un mal auguri i, en efecte, poc després la relació es va trencar. Vaig substituir la cadena per un cordó de cuir que no puc treure’m tret que el talli amb unes tisores. Ho podeu veure a la foto.
La quarta imatge pertany a un dels nens que es guanyen la vida amb les propines dels turistes ballant claqué... i una alguna cosa més. Perquè una d'aquestes criatures em va pispar 20 dòlars de la manera més ximple, amb una espècie d'aposta i joc de paraules sobre les meves sabates que no vaig arribar a entendre. Però com vaig reconèixer l'habilitat del petit triler de les paraules, vaig pensar que s'havia guanyat els diners.I perquè la cosa no quedi tan seriosa, aquí teniu una altra recepta típica de Nova Orleans. Es tracta de l'anomenada Truita criolla o creole omelette.
Ingredients (per a 3-4 racions):1 ceba gran, tallada a trossos fins.
25 grams de mantega.
1 dent d'all aixafada.
2 cullerades grans de pa rallat blanc.
4 tomàquets grans, pelats i tallats a trossos.
50 grams de pernil cuit fi tallat a trossos.
Sal, pebre negre i cayena.
6 ous.
Julivert per a adornar.
Elaboració:
1. Estova la ceba en la mantega en una paella de fregir, removent regularment a foc suau durant 10 minuts.
2. Afegeix l'all i el pa rallat, i segueix removent fins que aquest comenci a cruixir.
3. Afegeix els tomàquets, i cuina'ls durant 10-15 minuts, fins que es desfacin. Afegeix el pernil, i remou i salpebra la barreja.
4. Afegeix els ous batuts a la barreja i remou-ho tot.
5. Deixa la truita al foc fins que es faci del tot.
I acabarem amb una altra mena de cuina, la vudú, amb un consell extret del llibre abans citat. El consell explica com disposar una taula per a promoure l'amor i el sexe i, de regal, un còctel-poció amorosa. Per descomptat, per a ambientar aquest sopar no pot faltar la música de Dr. John.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada