llegiu el Martínez: ell sí que s'atreveix

Crec que ja he comentat en diverses ocasions que, com en el futbol, tothom es creu qualificat per parlar de música i que, quan es tracta de defensar els seus artistes preferits, els fans es converteixen en personatges perillosos que no veuen més enllà del seu objecte d’admiració.

També he parlat de la plaga dels telèfons mòbils als concerts per fer fotos i gravar vídeos on no es veu una merda, i l’afany per després penjar-los a internet (sobre tot a YouTube).

I finalment, més d’una vegada he recordat que el món de la crítica musical està ple d’intrusisme i de gent que treballa a grans mitjans sense tenir ni idea del què escriu.

Tot això ve perquè avui, a El Periódico, el meu col·lega Miguel Martínez ha escrit un excel·lent article d’opinió on recull més o menys totes les idees abans exposades. Es titula La agonía del crítico musical i, de manera resumida, podem dir que alerta sobre el perill d’extinció que corre la nostra professió, sobre tot a partir de les noves tecnologies digitals i internet, que converteixen a qualsevol persona en fotògraf o periodista.

La possibilitat que tothom tingui el seu propi blog és un arma de doble fil. Sincerament, no crec que tothom estigui capacitat en parlar de música, de la mateixa manera que a mi no se m’ocorrerà fer un blog sobre medicina o dret. I no crec que el fet que tothom pugui opinar sigui positiu (està clar que no defenc la teoria del Monegal segons la qual tothom que mira la tele està capacitat per criticar-la).

En fi, us recomano l’article de Martínez. Almenys em fa sentir que no estic sol en les meves opinions. En aquesta pàgina el podeu trobar, i si cliqueu a la imatge de l'esquerra, el podreu llegir en una versió ampliada.