Que consti que en el fons me’n fot un pepino, perquè odio el futbol en general i el Barça en concret (ho sento, no puc amb els que van amb l’actitud de "som els més millors del món mundial" per la vida, i això ho aplico a persones, institucions, empreses, o societats anònimes). Però desitjaria que haguessin fotut fora el Laporta.
I seré molt clar amb els meus motius:
1. Pels nefastos resultats esportius, no només a la secció de futbol sinó a totes les altres, oblidades per la seva directiva. I no em serveix l’argument que anteriorment s’han guanyat títols. Aquí el que compta són els darrers resultats, i no hi ha ningú que no pugui veure que són nefastos.
2. Per considerar que el club, més que una institució esportiva, és una empresa on es valoren més els guanys econòmics. No hi ha més ridícul que veure com la directiva del Laporta es justifica dient que tot va tant bé, amb rodes de premsa on presenten un power point amb barres de colors i s’omplen la boca de paraules grandiloqüents i xifres estratosfèriques.
3. Per barrejar la política amb l’esport. Em sembla molt respectable que el Laporta sigui independentista, però no cal que ho faci saber a cada roda de premsa amb un "Visca Catalunya lliure" al final, o amb demostracions folklòriques al Nou Camp. Si es vol dedicar a la política, que fundi un partit o fitxi per CIU, la formació que més li escau.
4. Per utilitzar la tècnica del terror, fent creure que si prospera la moció de censura tot s’enfonsarà. És com quan el PP deia allò d’"España se rompe".
5. Per utilitzar el teatrillo sensibler, i fer el ploricó quan li venen maldades.
6. Per prepotent i cregut. Em recorda els directius d’aquella nefasta empresa on vaig treballar (GEC), on tot era fantàstic, tots érem uns triomfadors i els més millors.
I per molts motius més.
I sobre tot, per envoltar-se d’impresentables com el Xavier Sala-Martin, el pallasso de les jaquetes de colors, un individu amb qui tinc un compte pendent. I aquí ara entraré en el terreny personal.
El 2006, el famós economista va fer una sèrie de vergonyoses entrevistes a La Vanguardia als candidats a la presidència de la Generalitat. La primera, amb José Montilla, va ser del tot insultant (i no ho dic jo, ho va pensar molta gent). Com el Sala-Martin té una penosa pàgina personal a internet on consta la seva adreça personal, vaig enviar-li un mail titulat Si us plau, dediquis a una altra cosa. Deia el següent:
"Senyor Sala i Martin,
Sóc periodista des de fa més de 20 anys i em sembla indignant que un personatge com vostè, que pot ser un brillant economista, es dediqui a tasques que no li pertoquen.
Deixi el periodisme pels qui en saben. respecti el codi deontològic, i no caigui en el pitjor dels errors dels mals periodistes: no pretengui ser més protagonista que els seus entrevistats.
Naturalment, tot això és per l'entrevista amb el Montilla. em sembla una excel·lent tècnica de marketing començar la sèrie justament amb aquesta, la que sap que provocarà més polèmica. això li assegura que parlin de vostè i que per morbo llegeixin les altres entrevistes.
Crec que la reacció del Montilla és comprensible i jo mateix, davant unes preguntes tan estúpides, hauria fet el mateix i no hagués tingut tanta paciència. a més, crec que té la pell massa fina: "sectari" i "impresentable" no són insults, són descripcions que potser responen a la realitat. per cert, la gravació que ha penjat a la seva pàgina és pèssima.
Aquest tipus d'entrevista no és pròpia d'un diari seriós com La Vanguardia. més aviat sembla d'un programa de premsa del cor tipus "aquí hay tomate", on la intenció és treure de polleguera a l'entrevistat amb preguntes matxacones i barroeres.
Així que, dediquis a la seva feina, i deixi el periodisme pels professionals (en el seu extens currículum no hi he vist cap llicenciatura ni màster en periodisme o ciències de la informació). no tregui la feina a la gent que s'ha preparat i ha treballat durant anys.
I, per cert, vostè ja sap el virolai???"
L’individu em va respondre amb una carta del tot insultant, que reprodueixo aquí sota (tal com la va escriure, errades ortogràfiques incloses, el que novament demostra el seu nivell):
"Tens l'arrogancia de pensar que m'interessa minimament l'opinio d'un pallasso com tu? Doncs t'equivoques. I tambe t'equivoques quan dius que la decisio de publicar primer en Montilla es una estrategia de marqueting. Aquesta decisio la va prendre La Vanguardia contra la meva voluntat degut a les pressions politiques, els xantatges i les amenaces que rebien per part del PSC i del govern del PSOE de Madrid. Per treure's la pressio de sobre van decidir avançar tota la cosa.
El problema que hi ha amb els periodistes com tu es que passin aquests tipus de xantatges i pressions per part dels politics sobre periodistes i vosaltes calleu com a rates miserables que sou. Per aixo us cal que vingui algu des de fora a fer la feina que sou incapaços de fer vosaltres.
Perque sou uns incompetents, uns covards i, vist el nivell intelectual del teu email, uns curts de gambals.
I ara, sisplau, deixa de tocar-me les pilotes. Jo, a diferencia de tu, periodista de 20 anys d'experiencia amb intel.lecte de nen de 8 anys, jo tinc coses importants a fer."
No cal dir que vaig remetre la meva carta i la resposta del Sala-Martin al Col·legi de Periodistes, per l’insult que suposava a tot el nostre col·lectiu. També vaig protestar al Defensor del lector de La Vanguardia i al programa El Món de Rac1, però no vaig rebre cap resposta. Això sí, periodistes de renom com el Martí Gómez i el Joan de Segarra em van demanar que els enviés la gloriosa carta de l’economista de les jaquetes de colors, i l’Arcadi Espada se’n va fer ressò al seu blog.
He explicat aquesta penosa experiència per demostrar quin tipus de personatges formen part de l’equip del Laporta.
Això sí, dormiré igual de tranquil si continua o no. Com deia al principi, me’n fot. Però si haguessin tret Laporta, me n’hagués alegrat profundament. Com si el genial Antunez de Càmera Café li cridés "A la puta calle!!!"
Com aquests dies ens ho hem hagut d’empassar ens agradés o no, al final n’he hagut de parlar. Especialment penós va ser la cobertura que va fer TV3, com si es tractés d’una nit electoral. Només dues observacions sobre la jornada d’ahir: la desorganització del Barça a l’hora d’obrir les taules electorals, i el desmesurat temps que van trigar en fer l’escrutini (més que a unes eleccions generals), propi d’una república militar bananera que vulgui manipular els resultats.
I un últim apunt: ja que ens venen el Barça com a patrimoni de Catalunya, símbol de la nostra nació i tot això, per què no teníem dret a votar tots els catalans, i no només els socis?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada