Però Darvill s’ha fet ara famós amb el sobrenom de Son of Dave, un projecte que fusiona el passat del blues amb les innovacions del hip hop. O el que és el mateix, Son of Dave és un modern home orquestra - això sí, sempre vestit com si fos un gàngster de pel·lícula dels anys 50, barret inclòs – que canta, toca l’harmònica i utilitza el sampler per repetir loops de sons a l’estil d’una caixa de ritmes humana.
Quan el grup canadenc del que formava part Darvill es va instal·lar una temporada a Londres, ell va tenir temps per començar a treballar en el seu projecte en solitari, decidit a explorar el seu interès per al blues. Va ser llavors quan va descobrir un pedal d’efectes que li permetia incorporar fragments de sons. D’aquesta manera, va crear un patró rítmic vocal d’influències funk i hip hop que feia servir com a base, mentre a sobre cantava i tocava l’harmònica.
Així va néixer Son of Dave (perquè son pare es deia Dave), i el 2000 va treure el seu debut autoproduït 01, al qual seguiria 02 el 2006. El seu darrer treball (a l'esquerra), acabat de publicar-se, porta per títol 03 (Naïve, 2008). Els qui en vulguin saber més coses de primera mà, poden consultar el seu blog.
Diuen que la gràcia de Son of Dave és veure’l en directe: allí es on desplega tota la seva espectacularitat. I com encara no l’hem vist pels nostres escenaris, en aquesta pàgina en podeu veure una mostra, un duet amb un grup del qual ja he parlat aquí, Moriarty, amb el clàssic de Peggy Lee Fever.
I aquí tenim Old Times Were Good Times, el primer single del disc 03:
I per acabar, una curiosa versió del Harder, Better, Stronger, Faster de Daft Punk:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada