Bé, esperem tornar a la normalitat poc a poc. Comentava en el anterior post que aquest estiu tenia diverses tasques. Una era el canvi de
router: si estic escrivint això, és que vaig poder instal·lar-lo sense cap més problema. L’altra era posar ordre en els CD.
Aquesta darrera tasca encara no l’he començada, però
el comentari de l’amic Quim m’ha fet pensar en escriure alguna cosa sobre el tema. A veure, quan un té una col·lecció de 100 o 200 CD, fruit de les compres nadalenques o de regals d’aniversari, no té gaire problemes ni d’espai ni conceptuals a l’hora d’ordenar-los. Però quan un té col·leccions de més de quatre xifres (seria el meu cas), la cosa es complica.
Un primer element a tenir en compte és com es classifiquen. El pensament més lògic et diria que per estils, i dins dels estils, per ordre alfabètic. Vaja, com al FNAC o a qualsevol botiga. Però una cosa que sembla aparentment tant senzilla té la seva dificultat.
I és que cadascú pot establir les categories que vulgui. I es pot fer de manera molt genèrica (per exemple, amb grans etiquetes com rock, blues, música negra, etc), o de forma més específica (la que jo he triat, que també té en compte factors geogràfics). Ja
vaig comentar aquí la dificultat d’establir etiquetes i estils.
Així, jo he establert les següents categories per classificar els meus CD:
-
BANDES SONORES (el seu nom ho indica).
-
BLUES (fet a Chicago, Memphis, Califòrnia o Europa, a més de subestils com el
sacred steel. En definitiva, inclou tot el blues que no es fa ni a Texas ni a Nova Orleans, amb categories pròpies).
-
COUNTRY (alt.country, Americana, western swing, bluegrass, honky tonk, hillbilly, folk, cowpunk, roots rock, cantautors i totes les variants del country. Aquesta categoria ocupa tant volum que estic pensant en rebatejar-la com AMERICANA).
-
ESTATAL (música feta a l’estat espanyol de tots els estils).
-
FUSION (black rock, funk metal, funk mutant, rap metal, free funk, etc.)
-
HARD ROCK (heavy, hard rock, thrash, etc. Aquesta és gairebé residual, per la poca quantitat de CD que tinc d’aquest tipus).
-
HIP HOP (rap, raggamuffin, electro, turntablism, old school, gangsta, latin rap, etc).
-
JAZZ (jazz, crooners, jazz fusion, lounge, chanson, swing, jump, latin jazz, etc. Fa temps va absorbir la categoria ACID JAZZ, dedicada al jazz-rap, free jazz, i acid jazz).
-
MINIMAL (new age, minimal, clàssica, etc. Una altra categoria residual).
-
NEW ORLEANS (dedicada a tots els estils fets a aquella ciutat o a Louisiana, per extensió: blues, zydeco, cajun, brass bands, etc).
-
FUNK (conceptualment, equivaldria a música negra, amb elements d’electrònica: funk, soul, dance, house, go go, tecno, chill out, etc).
-
POP (la més evident: pop, grunge, pop electrònic, industrial, etc).
-
PRINCE (pot cridar l’atenció dedicar una categoria a un únic artista, però quan es tenen tants CD d’ell, es pot comprendre. A més, inclou els dels seus amics/amigues i col·laboradors).
-
ROCK & ROLL (rock'n'roll clàssic, rockabilly, southern rock, etc).
-
TEXMEX (dedicada a tots els estils fets a Texas i també a Mèxic: blues, tex mex, fronterers, etc).
-
TROPICALIA (tot i el seu nom, no només es dedica a indrets com Brasil o Cuba, sinó també a Portugal, Perú, Argentina, Àfrica, Índia, Europa de l’est, països àrabs, etc. Vindria a ser com músiques del món).
Tot i que pugui semblar fàcil amb tantes categories, a vegades és difícil decidir a on posem determinat CD. Per exemple, hi ha artistes als quals tinc classificats en diversos llocs: és el cas de
Willy DeVille, ubicat a NEW ORLEANS (pels seus darrers àlbums), però també a ROCK & ROLL (en la seva etapa com a
Mink DeVille). O l’
Elvis Costello, present a COUNTRY (amb
Almost Blue), JAZZ (
Piano Jazz), ROCK & ROLL (
Kojak Variety), NEW ORLEANS (
The River In Reverse) i POP ROCK (
All This Useless Beauty). És a dir, que sovint tinc en compte l’estil del disc.
A més, moltes vegades és difícil recordar on he posat determinat CD. Per això, utilitzo un document de word on vaig afegint totes les referències classificades per estils, i així em resulta més fàcil trobar-ho.
Naturalment, les meves preferències musicals cap a determinats estils fan que unes categories augmentin més de volum que altres: per exemple, COUNTRY (en el seu concepte d’Americana) creix molt més que ESTATAL. I això és el que provoca problemes logístics, perquè és imprevisible calcular l’espai físic que necessitaràs.
No cal dir que dins de cada estil la classificació és per ordre alfabètic (per cognom) i que al final van els de “Diversos Autors”.
La cosa també es complica amb els formats: per exemple, les caixes de diversos CD, tot i estar classificades en el document word abans citat, físicament estan totes juntes en un lloc apart, perquè les seves mides impedeixen col·locar-les a les seves categories corresponents.
Amb els DVD musicals, no tinc aquest problema, perquè en tenir-ne un centenar, els he ordenat només alfabèticament. Una altra cosa són els DVD de pel·lícules, en una quantitat més gran i, aquests sí, classificats per gèneres. O els àlbums en vinil. Però aquesta és una altra història.
En definitiva, que sovint envejo aquells que només tenen 50 o 100 discos, perquè no han de trencar-se el cap pensant com i a on col·locar-los. Al final, un dia tiraré pel dret i els posaré tots en ordre alfabètic, i a córrer.
Una darrera observació: el sistema que he descrit és
el meu sistema. Per tant, no és perfecte ni pretén ensenyar res.
Alpine Valley, in the middle of the night 
Un retorn fugaç per a recordar Stevie Ray Vaughan, el millor guitarrista blanc de blues (només blues?) de la història, que va morir en accident d’helicòpter avui fa 18 anys.
