Li vaig comentar fa poques setmanes a l’Arianna Puello quan la vaig entrevistar. Fa uns anys, vaig participar en un debat radiofònic sobre el hip hop, i recordo que vaig mantenir una discussió dialèctica amb un raper català (no recordo si era de Girona). Mentre jo defensava les fusions del rap amb altres estils, aquell personatge em va arribar a dir que per ell el rap només era un DJ amb un MC, i que totes les fusions desvirtuaven el gènere. La cosa va anar més lluny quan em va dir tot convençut que un grup com Public Enemy no només no feia rap (en aquella època començava a utilitzar instruments o feia mescles amb metall com el Fight The Power) sinó que, a sobre, eren racistes. Amb això va quedar retratat el nivell del hip hop a l’estat espanyol.Per sort, l’Arianna té les coses molt clares, i em va respondre això: “El hip hop és una cultura que està oberta a qualsevol raça, és a tot arreu…com no el fusionarem amb altres tipus de música que ens representin? El hip hop ve de la música negra, del jazz… llavors si no ets negre, tampoc facis rap, si ens posem així. És una contradicció total i absurda. El hip hop ha de fusionar-se amb tota aquella música que és pura i d’arrels. Hi ha gent que per a fer un tema de hip hop ha agafat samplers de la Índia, de Camilo Sesto… absorbim de tot arreu. S’ha d’evolucionar: el hip hop és això, absorbeix totes les cultures, és inevitable.”
Tota aquesta introducció ve per un grup que acabo de descobrir: es tracta dels japonesos Teriyaki Boyz (a la foto superior), un quintet de Tokio integrat per quatre MC (Ilmari, Ryo-Z, Verbal i Wise) i un DJ i productor (Nigo). El seu nou single es diu Zock On!, i hi col·laboren els nord-americans Busta Rhymes i Pharrell:
No cal dir que la diferència és abismal amb la majoria dels rapers d’aquí, sobre tot amb aquest fenomen (i mai millor dit) anomenat Porta, un impresentable que ha tingut la sort de comptar amb el recolzament d’una multinacional i amb un impressionant muntatge publicitari, com un canal de vídeos a MySpace. Darrera tot aquest soroll, hi ha un personatge amb poques idees, un niñato sense cap valor musical i amb una veu fastigosa com la de molts dels rapers espanyols, que creuen que el rap només consisteix a cridar frases que rimin sense cap mena de ritme ni gràcia. I el pitjor de tot, a sobre van d’autèntics. Ah, i l’excusa que cinc milions de persones han descarregat les seves cançons a MySpace no em serveix: aquest mateix canal també ha portat Rodolfo Chikilicuatre a Eurovisió. Crec que amb això està tot dit. (I que consti que l’intèrpret de Baila el ChikiChiki em mereix més respecte que Porta, al menys és divertit i no es creu el rei de l’univers).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada