La meva amistat amb una argentina (sí, l’apassionant Myriam de la que parlava fa uns dies) m’ha portat a investigar la música que es fa en aquell país. I és clar, he caigut en el tòpic del tango, aquest gènere que el meu pare va batejar fa anys com “el lamento del cabrón”.La pregunta és: existeix un tango modern? I no em refereixo a aquests invents que utilitzen l’electrònica com Gotan Project o Bajofondo Tangoclub.
Doncs sí: almenys, això és el que pretén Daniel Melingo, un cantautor argentí amb passat rocker (Los Abuelos de
A Maldito Tango, el cantant de veu aiguardentosa adapta a poetes clàssics (Enrique Cadícamo, Celedonio Flores, Dante A. Linyera) i contemporanis (Luis Aposta), i desplega el seu vocabulari lunfardo (algú em pot dir què signifiquen paraules com punga, gratarola, mishé o escracho, per citar-ne només algunes?) en tangos i milongas protagonitzats per lladregots agafats per la policia in fraganti, prostitutes que recorden el passat, ionquis que viuen al carrer entre escombraries, noies de barri amb una doble vida, amants abandonats, nens orfes, argentins que enyoren el seu país, i vells puteros.
Al costat del quartet Los Ramones del Tango i de col·laboradors com Vicentico (Los Fabulosos Cadillacs) i Cristóbal Repetto, Melingo enriqueix el gènere amb cors jocosos i instruments inusuals com acordions i guitarrones mexicans, metalls, cajón i serra, el theremin dels pobres. Així, aconsegueix estranyes combinacions com un Julepe en la tierra tenyit de texmex, Pequeño paria (amb elaborades percussions) o Eco il mondo (amb un extens desenvolupament jazzístic). Tot això, al costat de tangos meravellosos com En un bondi color humo, A lo Magdalena (amb el brillant contrast de la veu de Repetto), Fabriquera, o Montmartre de hoy.
Per comprendre com n’és de gran Melingo, aquí teniu la lletra d’una de les cançons de Maldito Tango, En un bondi color humo:
En un bondi color humo,
que al trocén se dirigía,
presencié una fulería
que resultó una función.
Vi como un pobre chabón
palpándose la sotana,
le batió a un punga la cana,
y éste, al verse acorralado,
buscaba desesperado
aligerarse del paco,
fruto digno del atraco
que le fuera deschavado.
A pesar que el gratarola
le dio a la declamación,
no lo convenció al botón,
que se mostró intransigente.
En medio de tanta gente
y ya frente a un oficial,
teniendo corrido el dial
se le acabó el reportaje,
y al revisarlo de ultraje,
en una forma fulera,
lo portaron en galera
y el bondi... siguió su viaje.
I aquí teniu un vídeo de Narigón, una cançó del disc Santa Milonga:
Representa Melingo el tango del futur? Amb la condició que sigui fresc i imaginatiu en el present, ja em conformo.
I ara, deixant el tango a un costat, acabaré amb una altra música de l’Argentina ben diferent. Es tracta de José Bohr y los Cuatro del Sur amb Cuchi-Cú (La danza de Isabel Sarli), una cançó dedicada a l’explosiva actriu argentina coneguda per la mítica pel•lícula Carne, on era violada en un magatzem sobre vedelles congelades mentre el seu atacant cridava la poètica frase “carne sobre carne”.
Us recomano esperar fins al final, perquè hi ha fins i tot unes paraules de
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada