escriptora i amant del jazz: es pot demanar més?

Suposo que els qui sou uns viciosos d’internet com jo ho entendreu. Sigui per curiositat o per algun interès, un s’acaba apuntant a tota mena de webs: des de les xarxes socials tipus MySpace, Facebook i similars (on sembla que hi hagis de tenir la teva pàgina si vols ser algú en aquest món virtual), a les xarxes professionals com Neurona o Infojobs. Normalment, quant t’hi apuntes ho fas per rutina, i no esperes que per aquest simple fet et canviï la vida. Però a vegades et portes sorpreses.

Aquesta mateixa tarda, jo me n’he endut una, després de rebre un missatge de Neurona on una noia em convidava a unir-me a la seva xarxa de contactes. Fins ara, la gent que m’havia enviat propostes d’aquest tipus tenia poc interès per a mi: o volia demanar-me consell perquè els col·loqués a Rockdelux o a TV3, o volia que m’incorporés a algun mètode fantàstic per guanyar calés de forma miraculosa.

Però el cas d’avui és molt diferent: es tracta de Mónica Gutiérrez Sancho (a la foto de l'esquerra), una escriptora nascuda a Sevilla però resident a Saragossa, després de passar per Mallorca i Tarragona.

Apart de mantenir des de fa tres anys un interessant blog, Melancolía Anónima, Mónica ha tret una novel·la titulada Si vuelves te contaré el secreto, publicada per l’Editorial Caballo de Troya (Random House Mondadori) el gener d’aquest any.

Aquesta obra (de fet la seva segona novel·la) té com a protagonista el jazz. Com la mateixa Mónica m’ha explicat en un mail, “intenté escribirlo como si se tratara de una partitura, de una pieza impredecible de jazz. A veces melancólica, otras dura, vertiginosa y siempre con ese importante punto de improvisación. Incluso no pude evitar nombrar temas de los más grandes al inicio de cada capítulo. Los que en ese momento consideraba que me inspiraban para describir la calle, las vivencias... Sin el jazz se quedaría en nada.”

No és estrany aquesta presència de la música en l’obra de Mónica, si tenim en compte que va estudiar 13 anys la carrera al Conservatori de Saragossa. Per tot això, com podreu entendre, haver-la conegut representa per a mi un doble plaer: per la seva faceta d’escriptora i per la seva vinculació a la música, dues de les coses que més m’estimo.

En fi, us recomano que passeu pel seu blog, i també per la web dedicada a Si vuelves te contaré el secreto on, entre d’altres coses, hi ha una pàgina on es poden escoltar les músiques que van acompanyar l’autora durant la creació de la novel·la, amb joies de Miles Davis, Billie Holiday i Duke Ellington, entre d’altres.

I si voleu saber més sobre Mónica, aquí podeu veure una entrevista que li van fer al programa Borradores d’Aragón Televisión poc abans de la publicació del seu llibre:

I coneixent més o menys els gustos musicals de l’escriptora, aquí li dedico aquest vídeo de la gran Madeleine Peyroux interpretant Don't Cry Baby (de Bessie Smith), i Don't Wait Too Long en un programa de la televisió italiana.

Per cert, tornant al tema de les xarxes socials, fa dies que vaig escriure a la Diablo Cody perquè m’afegís a la seva llista d’amics a MySpace, i encara estic esperant!!!