5/3/08

els secrets de la Germandat del Ferro

“El dolor no és el meu enemic, és la meva crida a la grandesa. Però quan tractes amb el Ferro, has de tenir cura per interpretar el dolor correctament.”

“La massa muscular no sempre equival a la força. La força és amabilitat i sensibilitat. La força és entendre que el teu poder és físic i emocional, que prové del cos, de la ment, i del cor.”

“Prefereixo treballar sol. Em permet concentrar-me en les lliçons que el Ferro té per a mi. Aprendre de què estàs fet sempre és un temps ben gastat, i no he trobat millor professor. El Ferro m’ha ensenyat com viure...”

“El Ferro és el millor antidepressiu que mai he trobat. No hi ha millor manera de lluitar contra la debilitat que amb la força. Un cop la ment i el cos han despertat al seu veritable potencial, és impossible tornar enrere.”

“El Ferro mai no et menteix. Pots passejar-te i escoltar tota mena de coses, com et diuen que ets un deu o un bastard total. El Ferro sempre et torna a la realitat. El Ferro és el gran punt de referència. El Ferro és el meu millor amic. Mai no em vacil•la, mai se’n va. Els amics van i venen. Però 90 quilos són sempre 90 quilos.”

Malgrat el que pugui semblar, no es tracta d’una versió ampliada del famós anunci de Bruce Lee. Ni tan sols és el missatge d’algun predicador boig. No, es tracta d’alguns dels manaments del cantant de hardcore Henry Rollins, uns manaments que tots aquells que pertanyem a la Germandat del Ferro (sí, JO TAMBÉ, i des de fa set anys) entenem molt bé.

I què és el Ferro? Doncs els pesos, les barres i tots els elements metàl•lics que es troben a la sala de musculació d’un gimnàs. El món del culturisme entre els músics és un univers inexplorat, un vici que acostuma a afectar a dos col•lectius molt concrets: el heavy – hardcore, i el hip hop.

Henry Rollins és un cas digne d’estudi: la seva complexió física, resultat del seu treball durant anys amb el Ferro, contrasta amb la seva complexitat artística. No només és cantant d’un grup hardcore: també escriu llibres, presenta programes de ràdio i televisió, i actua com a monologuista.

Els manaments abans citats pertanyen a un article que Rollins va escriure l’any 2001, titulat precisament IRON (Ferro). I gràcies a aquell article, el cantant s’ha convertit en un model a seguir per a molts culturistes, i fins i tot el seu entrenament és tema de conversa a portals com Testosterone Nation.

Entre els rapers també hi ha molt aficionat al Ferro. Un d’ells, L.L.Cool J, ha publicat el llibre LL Cool J's Platinum Workout: Sculpt Your Best Body Ever with Hollywood's Fittest Star. En aquesta obra, explica els secrets de la seva transformació física, aconseguida amb un treball dur i disciplina, i estableix diversos nivells d’entrenament, des del Bronze al Platí, com si es tractés d’aconseguir un disc amb vendes milionàries.

Un altre raper històric que fins i tot ha professionalitzat la seva afició pel culturisme és Grandmaster Mele Mel, component dels mítics Furious Five i un dels autors de The Message, considerat un dels raps pioners. Després de participar en diverses competicions culturistes, ara es vol dedicar al món de la lluita lliure. A més, prepara un vídeo de fitness i ha tret un nou àlbum titulat, com es pot esperar, Muscles. En aquesta pàgina es pot veure un vídeo d’aquest nou treball.



La llista de músics “afiliats” a la Germandat del Ferro inclouria també a grups com Manowar o Misfits, i no es pot negar que fins i tot un personatge com Iggy Pop ha aconseguit el seu cos fibrat després de moltes hores de gimnàs. Per no parlar de la gran atleta del pop, Madonna. I és que, en el fons, alguns artistes es cuiden més que els pobres oficinistes que es passen vuit hores asseguts davant la pantalla de l’ordinador.

Crec que era el protagonista de Fuego en el cuerpo el qui deia que tenia callos a les mans de tant cascar-se-la. En el meu cas, és la principal conseqüència de pertànyer a la Germandat del Ferro, aquest grup de persones que gaudeix amb el dolor aixecant peses, això sí, sense guants perquè si no demostres que ets un tou. Un grup de persones que creu que el múscul només s'aconsegueix amb la suor, el dolor i enèsimes repeticions, sense cap classe de additament químic ni dopatge. Esportistes a la manera antiga, vaja.

Estic orgullós dels meus callos, aconseguits amb esforç, repetició darrera repetició, sèrie darrera sèrie, quan són el resultat d'aconseguir aixecar cinc quilos més, d'aixecar pesos que al principi et semblarien impossibles.

I ara la confessió: al gimnàs no només s’hi va a fer esport. També pots conèixer actrius porno. No sabia qui era la gran Celia Blanco fins que el meu entrenador personal em va dir que tenia com a clienta a una d’aquestes noies. He de reconèixer que quan me la va ensenyar, no l'havia vist en la meva vida... i no havia vist cap de les seves pel·lícules!!! La meva curiositat em va dur a preguntar a l'entrenador quines zones del cos treballava amb ella, ja que contemplant-la amb les seves cenyides malles no veia que li faltés ni li sobrés res. Crec que em va respondre que treballava la flexibilitat i els glutis.... No faré cap comentari al respecte...

Després vaig descobrir que Celia vivia molt a prop de casa meva, i alguna vegada la veia en el gimnàs o pel carrer. Acostumava a córrer a la cinta o a fer spinning. Un dia fins i tot vaig coincidir amb ella en una classe, i només sé que quan havia de passar-li aquest aparell anomenat bosu, em vaig posar bastant nerviós.

Per cert, em vaig posar al dia quant a la seva filmografia es refereix amb un visionat accelerat (com tots els porno) dels seus DVD, gràcies a una oferta a una botiga on line.