trenquem amb la tradició: ni llibres ni roses

Sempre ho he dit i ho diré: em molesta molt que les tradicions, les institucions o les campanyes d’El Corte Inglés et marquin els dies que has de fer determinades coses. Estic parlant de Sant Jordi, naturalment, i de la conya del llibre i de la rosa, però també em puc referir a les festes de Nadal, el dia dels enamorats o qualsevol altra diada en la qual l’entorn t’obliga a fer coses que no vols.

Tornant a Sant Jordi, quin sentit té obligar-te a comprar un llibre, probablement per a molta gent l’únic que comprarà durant l’any i que potser ni tan sols llegirà? És que les llibreries estan tancades la resta de l’any? I les roses, igual. No es poden regalar flors qualsevol dia i, el que és millor, sense cap motiu, simplement perquè et ve de gust i no per complir amb la papereta d’una tradició, per molts anys que tingui?

És clar, els defensors de Sant Jordi em diran "és que el millor és l’ambient festiu, anar passejant per les Rambles i tot això". A veure, analitzem aquesta frase, com si d’un exercici lingüístic es tractés:

a) "l’ambient festiu": no he entès mai per què si tanta importància se li dona a Catalunya a aquest dia, no el fan festiu d’una vegada, en lloc de tenir festius per pasqües i altres collonades religioses. Encara recordo quan treballava a la Generalitat que et deixaven plegar al migdia per gaudir del dia: deixeu-vos d’hipocresies i marqueu-lo en vermell als calendaris!

b) "anar passejant per les Rambles": creieu-me, el pitjor dia per anar a comprar un llibre és per Sant Jordi. Si vols acostar-te a les parades del carrer t’has d’obrir pas a cop de colze, no pots fullejar els llibres amb tranquil·litat, has de fer llargues cues a l’hora de pagar... A més, els llibreters tenen tendència a exposar els llibres més populars o que se suposa que més es vendran, o sigui que si tens pensat comprar-te una obra més minoritària, aquest no és el teu dia.

c) "i tot això": i tornem a la conya de la rosa. Estic fart que quan surts al carrer el dia de Sant Jordi et veus literalment atacat per venedores ambulants de roses (normalment d’ètnia gitana, i espero que això no es prengui com un comentari racista), que t’agobien amb frases del tipus "llévate una rosa, moreno", i coses per l’estil. No senyores, no m’emportaré cap rosa perquè, primer, no tinc a qui regalar-li i, segon, en el cas contrari, tampoc li regalaria. (Tot i que he de reconèixer que avui, per exemple, he enviat per internet un parell o tres de roses virtuals a amigues escollides com l’Audry, l’Helena o la Cristina, però això ho considero com una ruptura amb la tradició.)

Per acabar, no necessito comprar-me cap llibre avui perquè en tinc un munt per llegir. La llista és la següent:

- La solución final (Mondadori, 2007) de Michael Chabon, l’excel·lent autor de Las asombrosas aventuras de Kavalier y Clay.

- El cadillac de Big Bopper (El Aleph, 2007), de Jim Dodge, una road movie amb el transfons del rock & roll clàssic.

- Rant. La vida de un asesino (Mondadori, 2007), de Chuck Palahniuk, l’autor de la coneguda El club de la lucha, però també d’altres obres igualment interessants com Fantasmas, Nana o Asfixia. Sense dubte, un dels meus escriptors preferits, no apte per a estómacs sensibles.

- Gramàtiques extraterrestres (Bromera, 2007) de Fernando J. Ballesteros, un llibre que ha obtingut el Premi Europeu de Divulgació Científica, i que planteja la hipotètica comunicació amb civilitzacions interestel·lars des d’un punt de vista científic.

- David Lynch (Càtedra, 2007), de Quim Casas, un estudi sobre l’obra (no només fílmica, sinó també amb referències a les seves relacions amb la música, l’art i internet) del meu director preferit.

- Tombuctú (Anagrama, 2006) de Paul Auster, un regal de la Myriam, l’argentina.

- La conjura de los necios (Anagrama, 2007) de John Kennedy Toole, un altre regal de Myriam.

- Nacho Vidal. Confesiones de una estrella del porno (MR Ediciones, 2004) de David Barba, perquè sempre és interessant aprendre coses dels mestres.

I aquí hi ha la llista de llibres que tinc previst comprar-me, però evidentment un altre dia:

- El sindicato de policía Yiddish (Mondadori, 2008) del citat Michael Chabon.

- Una puerta al río (Belacqva, 2008) i el llibre de poemes Las cuatro reinas (La Fàbrica, 2008), tots dos de Barry Gifford, l’autor de la nissaga de Perdita Durango i Sailor i Lula, i col·laborador de David Lynch.

- Si vuelves te contaré el secreto (Caballo de Troya – Mondadori, 2008), de la meva companya de blocs Mónica Gutiérrez Sancho.

- Robert Crumb. Recuerdos y opiniones (Global Rhythm Press, 2008) de Peter Poplaski, una aproximació a la vida i l’obra de l’excèntric dibuixant de còmics, que inclou un CD amb algunes de les seves aventures musicals.

- La muerte de Superman (Planeta de Agostini, 2008), de Dan Jurgens, un impressionant volum de gairebé 800 pàgines d’un còmic històric en la trajectòria del conegut superheroi.

- Watchmen (Planeta de Agostini, 2007), d’Alan Moore i Dave Gibbons, l’edició definitiva del magistral còmic que aviat arribarà al cinema.