perduts amb "Lost"

Ahir a la nit el canal Fox de l’estat espanyol va emetre The Beginning of the End, el primer capítol de la quarta temporada de Lost, coneguda aquí com Perdidos. No tinc paraules per descriure-ho... Com es llegeix a la imatge superior, "tot passa per una raó".

I és que aquesta sèrie ha canviat el concepte de com enfrontar-se al visionat d'una producció televisiva: per a poder apreciar-la in full effect, és necessari veure-la íntegra, per a no perdre detall, perquè darrere de cada petit gest, encontre o paraula pot trobar-se la clau per a entendre accions futures o passades. Complicat? Apassionant. I més ara, amb el recurs del flashforward, que ens avança esdeveniments del futur, per acabar de complicar la troca.

A vegades tinc la sensació que passarà com amb Twin Peaks del gran David Lynch, i que ens prendran el pèl amb un final amb un raonament absurd o simplement sense cap explicació... Sí, però, i el que haurem gaudit fins a llavors? És el vell truc del mcguffin d’Alfred Hitchcock, allò que et manté en suspens, del què es parla en tot moment sense saber en cap moment de què es tracta. En el fons, cada vegada importa menys què fan els protagonistes a la illa, per què estan allí, si estan vius, morts o bojos. Ells estan perduts, nosaltres els espectadors també. Almenys, ja sabem la data en què tot es resoldrà: el 2010. Fins llavors només podem especular.

Amb tot, suposo que sóc un espectador una mica atípic de Lost: els veritables fanàtics es baixen els capítols d’internet un dia després de la seva emissió als Estats Units, impacients per saber com segueix la sèrie. Jo no: m’agrada esperar, perquè crec que així el plaer és més gran.

I clar, davant produccions d'aquest tipus, davant guions tan mil·limètrics i perfectes, davant actors tan brillants (recomano veure les proves de càsting dels extres dels DVD, són tan convincents que espanten), un només pot descobrir-se. I és que no només és Lost: també és House, Prison Break, Big Love, Six Feet Under, The Shield, My Name Is Earl, Rome, Carnivale, The Sopranos i qualsevol de les excel·lents sèries nord-americanes que podem veure. No sóc el primer que ho diu, però és evident: la veritable qualitat del cinema actual es troba no en la pantalla gran sinó a la televisió.

Per cert, i ja que parlem de Lost, dues recomanacions per a veritables freaks de la sèrie:

- la web en castellà Lostzilla, una veritable meravella amb tota mena d’informació sobre la producció. Atenció, perquè inclou molts spoilers, pistes que poden xafar la sorpresa a aquells qui, com jo, prefereixen esperar.

- la sèrie d’action figures, amb un realisme impressionant, creada per Todd McFarlane. La primera inclou sis personatges (a la foto de l'esquerra, el de Kate), i la segona quatre, i ja se’n prepara una tercera. Sí, ho confesso, jo me les he comprades totes.

I per acabar, dedicat a tots aquells que mai no hagin vist Lost, aquí teniu un resum en 4 minuts 24 segons de tot el que ha passat fins el moment a la sèrie.