destrossat pel bodycombat

Avui estic literalment baldat. Se m’ha ocorregut fer un seminari d’un dels esports que més practico, el bodycombat.

Per als qui desconeguin de què es tracta, us diré que és un exercici cardiovascular d’alta intensitat inspirat en les arts marcials, amb elements de karate, boxa, taekwondo, tai chi, muay thai (la lluita tailandesa que utilitza bàsicament colzes i genolls) i, darrerament, capoeira.

Per dir-ho de forma barroera, cops de puny i puntades de peu a ritme de la música. Aquest esport ha estat creat per Rachael Cohen (a la foto de l'esquerra) i el seu marit Dan Cohen.

El seminari durava quatre hores seguides, sí senyor, amb dos collons, per treballar el cos més que els jugadors del Barça en un partit qualsevol. Les quatre hores incloïen un apartat de tècnica (per practicar els diferents tipus de cops) i una master session per aplicar-ho tot.

No vull fer-me el xulo, però fa set anys que practico el bodycombat i crec que tinc una tècnica força bona. Així que potser no necessitava anar al seminari, però sempre s’aprenen coses noves, no? A més, he tingut la sort de trobar-me l’Audry, una amiga que abans venia al meu gimnàs però després es va canviar a un altre més a prop de casa seva. Així que, diguem tonto, he pogut fer les pràctiques de tècnica amb ella.

(Un incís: recomano entusiastament anar a classes de bodycombat, perquè hi predominen les noies. Penseu que hi ha dies que sóc l’únic tio de la classe, i això sempre és d’agrair, no?)

Ara bé, si hi ha una cosa que no sempre m’agrada del bodycombat és la música que hi posen. La veritat és que no tenen manies: des de Queen a Nirvana (si el Kurt Cobain aixequés el cap!!), sempre en versions remesclades, això quan no posen coses directament makineres.

A la web de Les Mills, l’empresa australiana que ha creat el bodycombat i altres sistemes d’entrenament, fins i tot hi ha una pàgina on la gent pot suggerir cançons. Jo vaig proposar-ne alguna de Public Enemy, però no va colar. A més, suposo que també depenen dels drets d’autors, i coses d’aquestes. Encara que si van aconseguir transformar el Smells Like Teen Spirit de Nirvana en un hit gairebé disco, no m’estranyaria res...