Abans de fugir espaordits davant la perspectiva d'una col·lecció d'himnes obrers, cal aclarir que el cantautor texà no incideix en l'aspecte reivindicatiu, sinó en l'artesanal. I és que al costat de destacats autors com Rodney Crowell, Gary Nicholson o Lee Roy Parnell, Clark ha fabricat un grapat de cançons fetes a mà, amb eines acústiques. Això sí, sense oblidar els petits detalls, ja que la seva condició de storyteller t'obliga a prestar atenció a les seves lletres: la noia que no té mòbil ni Internet, el desgraciat pallasso de rodeo, els porcs voladors, o les referències a Woody Guthrie, Chuck Berry i Ghandi.
Clark passa el seu raspall per a polir cançons entre el folk, el country i el blues, sense oblidar els vernissos de hillbilly i del Mèxic fronterer, i restaura el No Lonesome Tune del seu col·lega Townes Van Zandt i el tradicional Diamond Joe. En temps de tanta música prefabricada, s’agraeix trobar a un artesà com Guy Clark.
Després de Workbench Songs, el cantautor texà ha publicat un disc en directe, Live From Austin, TX (New West, 2007), que recull el seu pas pel cèlebre programa de la televisió nord-americana, i el recopilatori Best of Sugar Hill Years (Sugar Hill, 2007).
Els qui vulgueu veure Clark en directe, encara hi sou a temps, perquè aquesta nit actua al Teatre Zorrilla de Badalona, en el marc del festival Blues & Ritmes. El seu concert serà acústic, i Clark (veu i guitarra), estarà acompanyat per Verlon Thompson (guitarra i veu, a la dreta), un músic que apareix en els crèdits dels seus darrers treballs, i que compta amb una carrera pròpia amb diversos àlbums.
Per als qui no puguin anar al concert d’avui o estiguin indecisos, aquí tenen una mostra del seu directe. En concret, aquesta és una gravació de Guy Clark amb Verlon Thompson al U.T. Student Union Ballroom d’Austin, Texas, el 25 de juny de 2007, amb la cançó Magdalene, del seu darrer disc Workbench Songs:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada