els esquelets campestres de Hendrik Röver

Hi ha vida més enllà de les llistes d’èxits, les emissores de ràdio i els programes de televisió més comercial. I des que existeix internet, encara més. Que li preguntin si no a un grup com Los DelTonos, una de les bandes més interessants sorgides a l’estat, malgrat el desinterès del públic i part de la crítica.

Des dels anys 90 aproximadament, aquest grup de Cantàbria, liderat pel cantant i guitarrista Hendrik Röver, ha lluitat per defensar la seva música d’arrels nord-americanes, al principi més orientada al blues, i actualment amb influències d’altres estils com el country.

Recordo que quan treballava al Sputnik els hi vaig fer una entrevista, rodada en una botiga d’instruments musicals. El plat fort era que fessin una jam session enmig de l’establiment, i no només ho van acceptar sense cap problema, sinó que va sortir força bé. Aquests detalls són els que diferencien els músics de veritat dels artistes prefabricats.

Aquests dies els DelTonos són notícia per molts motius. D’entrada, Hendrik té a punt el seu primer disc en solitari, titulat Esqueletos, previst per al 21 d’abril. Fins que l’àlbum arribi a les botigues, tots els dilluns, a la seva web i a la seva pàgina a MySpace, oferirà diverses cançons d’avançament. De moment es pot escoltar Te lo prometo. També és molt recomanable una versió del Tom Ames’ Prayer de Steve Earle.

Deixem que el propi Hendrik expliqui de què va el seu nou treball Esqueletos: "En los últimos tiempos mi tendencia a la hora de hacer canciones ha sido la de intentar que se sostuvieran con lo mínimo posible,que no dependieran de complicados arreglos o un determinado volumen, vamos, que convencieran cantadas con el único acompañamiento de una guitarra acústica.

Parte de esas canciones luego se electrificaron y acabaron en GT de Los Deltonos.

Las demás... acabaron en un cajón.

Hubo mas canciones, y también fueron al cajón.

Cuando el cajón empezó a desbordarse lo tomé como señal de que quizás fuera hora de sacar un nuevo disco y volví a tocarlas.

Entonces sucedió algo curioso. Un buen puñado de ellas me hicieron recordar cosas que hacía años que no escuchaba como los Kentucky Colonels o los Dillards o Dillard and Clark o Poco o Ricky Skaggs o Joe Ely o Kris Kristofferson y darme cuenta de cuánto de mi tiempo lo paso escuchando continuamente a Jim Lauderdale, Charlie Rich, las maquetas de Chris Knight, Gurf Morlix, Slaid Cleaves, Townes Van Zandt, Steep Canyon Rangers, Chatham County Line o Wayne Hancock y llegar a la conclusión de que mis discos favoritos de Steve Earle son los acústicos “Train a comin” y “The Mountain”.

Ese grupo de canciones pedía pues guitarras acústicas, mandolinas, dobros, banjos, etc... e incluso eso en dosis mínimas lo que las alejaba de las coordenadas, incluso las menos rígidas, en las que Los Deltonos se mueven con naturalidad.

Eso, y el reto pendiente de plantarme ante la audiencia con nada más que las canciones y la guitarra acústica para “defenderme” me hicieron tomar la decisión de emprender éste camino PARALELO (insisto, paralelo) a Los Deltonos. Me atrae además el hecho de que el peso en éste caso esté menos en el virtuosismo instrumental que en la canción como historia y sensación y que quizás (insisto, quizás) merezca la pena detenerse a escuchar la letra para ver como acaba el protagonista.

Aquí están pues mis ESQUELETOS. Canciones de trenes, traiciones, camaradas, volver a casa, resacas varias y decisiones demasiado tiempo aplazadas."

Una de les coses que més criden l’atenció d’Esqueletos és la impressionant portada realitzada per Jon Langford, un músic britànic però resident als Estats Units i dedicat al country alternatiu que també és conegut per les seves il·lustracions per a portades de discos.

En un principi, està previst que Hendrik vingui a presentar Esqueletos a Barcelona el 17 de maig, a la sala BeCool.

D’altra banda, els DelTonos han començat a gravar el seu setè disc a l’estudi GuitarTown, amb la intenció de publicar-lo el mes d’agost.

I com l’activitat d’aquest grup sembla imparable, els altres projectes paral·lels dels seus components - com el trio de rockabilly Los ChickTones – tenen també nou material a la vista.